Herpetofauna al Marquesat (Llombai, Catadau i Alfarb)


El Marquesat de Llombai és un territori format pels termes municipals de Llombai, Catadau i Alfarb, a més de l'antic despoblat d'Alèdua, corresponent en gran part amb les quadrícules UTM 10x10 YJ05, YJ15, YJ04 i YJ14.  Es tracta d'una vall al curs mitjà del riu Magre encaixonada entre muntanyes a l'oest, nord i est, però oberta cap a la Ribera del Xúquer, cap al sud. Això origina una gran varietat d'ecosistemes, des del fluvial mediterrani d'aigües permanents del Magre al voltant dels Estrets al matoll sec de l'ascens cap a la Colaita, passant per les grans extensions de fruiters, l'abancalament d'oliveres i garrofers o els conjunts boscosos de pinàcies de la serra del Bessorí. També, per desgràcia, tenim grans zones cremades, afectades pels incendis que hem patits els últims anys.


Aproximadament, el Marquesat ocupa unes 11.165 hectàrees, i l'altitud varia des dels 90 metres sobre el nivell del mar en el llit del riu fins als 760 de les elevacions de la Colaita.

Aquesta diversitat repercuteix en l'herpetofauna, els amfibis i rèptils presents al territori. Per exemple, a les zones muntanyoses amb predomini de pinàcies i matoll sec tenim testimoniada la presència de Timon lepidus (fardatxo) així com també d'Epidalea calamita (gripau corredor), mentre que Pelophylax perezi (granota comuna) predomina bastament als punts d'aigua de la vall. D'altres, com Tarentola mauritanica (dragonet comú) o Podarcis hispanica (sargantana ibèrica) són fàcils d'observar a prop dels nuclis de població, pel seu caràcter antropòfil. Curiosament, Chalcides bedriagai (lluenta), un escíncid que als territoris del voltant apareix sobretot entre els substrat en descomposició i la vegetació baixa dels boscos de pinàcies, al Marquesat únicament apareix entre la vegetació dels marges dels camps de tarongers.

Explicació de la presentació

Primerament anem a explicar el mètode utilitzat, a partir de dades i observacions pròpies, per a representar la distribució dels amfibis i rèptils al nostre territori: hem dividit el territori estudiat en 143 quadrícules d'1 km², que abasten els termes municipals de Llombai, Catadau i Alfarb així com també algunes àrees limítrofes que han quedat inserides dins de les quadrícules frontereres. Per facilitar la lectura i compressió de les dades, cadascuna de les quadrícules té un nom que s'origina segons la seua disposició: les quadrícules de la columna de més a l'oest rebran el nom d'A seguit d'un nombre en consonància de la seua disposició respecte a l'eix nord-sud, i així fins arribar a la lletra S, la més extrema a l'est.

Pel que fa a les cites, distingim entre dos tipus: les marcades amb un a circumferència roja, sinònim d'una observació visual simple; i aquelles representades per una circumferència blava, de les que disposem de material gràfic que avala l'observació (normalment una fotografia de l'espècimen en qüestió). 

Ací teniu un mapa explicatiu amb la numeració de cadascuna de les quadrícules:




Observacions d'herpetofauna al Marquesat:

Malpolon monspessulanus, serp verda

Natrix maura, serp d'aigua o serp pudenta

Rhinechis scalaris, serp ratllada

Podarcis hispanica, sargantana ibèrica:

Psammodromus algirus, sargantana cua-llarga

Tarentola mauritanica, dragonet comú

Timon lepidus, fardatxo
  • Quad. I2: exemplar adult. Abril 2012.
  • Quad. K2: exemplar juvenil. Agost 2012.

Hemidactylus turcicus, dragonet rosat

Chalcides bedriagai, lluenta
  • Quad. K6: restes d'un exemplar adult, depredat per un mamífer carnívor. Agost 2008.
  • Quad. K7: 2 exemplars adults i 4 juvenils. Juliol 2008.

Epidalea calamita, gripau corredor

Pelodytes punctatus, gripauet 

Bufo spinosus, gripau comú 

Pelophylax perezi, granota comuna
  • Quad. L6: diversos exemplars adults. Agost 2012.
  • Quad. L9: diversos exemplars adults. Novembre 2012.

En retrospectiva, l'herpetofauna del Marquesat fa 50 anys:
Comparada amb l'actual distribució de l'herpetofauna del Marquesat, fa 50 anys aquesta era més diversa i amb una distribució espacial diferent pel que fa a les espècies presents. Així, el fardatxo, Timon lepidus, abans era un rèptil omnipresent a pràcticament tot el territori, des dels camps de cultiu de la vall fins als contraforts de la Colaita. Amb l'extensió del taronger a la vall, associat a un major i més agressiu ús de pesticides i adobs químics, la seua presència a les zones de regadiu han anat minvant fins desaparèixer pràcticament de l'àrea de la vall del Magre, on, per exemple, encara el podíem trobar a la partida catadauïna de l'Alteró de la Cava fa poc més de 20 anys. El sacre, o Vipera latastei, també ha passat de ser relativament abundant a les zones calcàries del Marquesat a tenir un registre testimonial.

L'expansió dels nous cultius també hauria provocat la rarificació o la desaparició d'altres espècies. Seria el cas del "renoc", el nom que rep localment el gripauet, Pelodytes punctatus, que abans compartia les sèquies i basses de les camps de regadiu amb la granota comuna, Pelophylax perezi. La seua menor tolerància a la contaminació en comparació amb aquesta última ha fet que el renoc desaparega de la vall i ara sols perviu una població seua a la zona de Passelvir. Una evolució semblant s'ha donat amb el gripauet paridor o tòtil, Alytes obstetricans, que abans era prou comú a les ribes del riu Magre i ara la seua presència és testimonial i realment difícil de constatar. 

Un procés de rarificació paral·lel ha patit la lluenta, Chalcides bedriagai, quan abans encara existia certa facilitat per poder observar-la al marges dels camps. De qui no es té cap notícia des de fa molts anys és de la serpeta cega, Blanus cinereus, un rèptil sense extremitats amb una forma pareguda a la d'un llombrígol de terra, que fa cinc dècades encara es podia trobar a la partida de les Forquetes, entre els nuclis urbans de Catadau i Alfarb, i en terme de Llombai a les partides de Beniali i Xubec. Seria interessant comprovar si efectivament s'ha extingit a tot el territori del Marquesat o bé encara perviu en algun lloc dels tres termes. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada