tag:blogger.com,1999:blog-22264186584691377892024-03-13T17:41:27.709+01:00Sargantanes i DragonsPàgina web dedicada a l'herpetofauna valenciana i d'arreu d'Europa, els nostres rèptils i amfibis.Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comBlogger179125tag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-729190231887578412024-01-03T19:51:00.000+01:002024-01-25T12:12:27.499+01:00Nou article sobre l'herpetofauna del sud de Bèlgica i la seua evolució durant l'últim cicle interglacial-glacial<h3 style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En un nou article liderat pel Dr. Hugues-Alexandre Blain, publicat a la revista <i>Archaeological and Anthropolocial Sciences</i>, l'equip de Paleoherpetologia del IPHES-CERCA i l'Institut Reial Belga de Ciències Naturals estudiem l'evolució de les comunitats d'amfibis i rèptils de Bèlgica.</span></h3><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://link.springer.com/article/10.1007%2Fs12520-021-01481-3" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="1050" data-original-width="1050" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjTe0Acvxx0nFP0BpWduTkV9pA_8A4C-3CpOb7bnECCOgN1jFcQUENE5FNHijxRDYr1khQwj9SOelWSFVZJfrMGyc6rrvgKyPMF8V7ftnsWB-QZUScr5iVpMqgysJ_7YN2nMVAjfcz51DdemCodwKxBCI1TN9d-RmuClKU7VrrlvU7LAZRFlMMotskC=w640-h640" width="640" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El Mosa <span style="text-align: left;">(<i>Meuse</i> en francès, <i>Moûse</i> en való, <i>Maas</i> en neerlandès)</span> i les seues valls tributàries, en Valònia (el sud de Bèlgica), contenen nombrosos jaciments kàrstics del Plistocé tardà que han donat lloc a una de les majors col·leccions d'indústries lítiques neandertals i mosterianes d'Europa, però també ens han aportat una important representació de l’herpetofauna dels últims 150.000 anys. En l'actualitat, aquesta regió és un important corredor migratori nord-sud per a la flora i la fauna, generant rics biòtops transicionals. Les col·leccions quaternàries de l’Institut Reial Belga de Ciències Naturals (Brussel·les), amb materials fòssils provinents d’aquests jaciments del Mosa, s'utilitzen en el nostre nou article per a complementar el coneixement dels successius conjunts herpetofaunístics de Bèlgica durant l'últim cicle interglacial-glacial (els estadis isotòpics marins [MIS en anglès] 5 a 1). En total, s'han identificat 17 tàxons diferents (10 amfibis i set rèptils) provinents de 18 jaciments paleo-arqueològics en cova, tres dels quals representen al seu primer registre fòssil per a tota Bèlgica (el tòtil <i>Alytes obstetricans</i>, el gripau d’esperons <i>Pelobates fuscus</i> i la reineta europea <i>Hyla arborea</i>). En l’estudi de l’evolució de l’herpetofauna de la regió s’ha testimoniat que la serp d’Esculapi <i>Zamenis longissimus</i>, una espècie termòfila, s’hi documenta per primera vegada en l'Holocé (període atlàntic/subboreal) de Bèlgica, sense registre fòssil anterior.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Després del MIS 5, l’anterior interglacial amb un context climàtic semblant a l’actual, l'herpetofauna belga continuava sent raonablement diversa durant el MIS 3, però al llarg del MIS 2, que coincideix amb l’Últim Màxim Glacial, el moment més fred de l’anterior glaciació, només hi apareixen representats dos taxons d’herpetofauna: la granota roja, <i>Rana temporaria</i>, i un escurçó indeterminat, (<i>Vipera</i> sp.). Així mateix, al nostre article proposem reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques a partir de les dades dels jaciments amb cronologies més ben estudiades i delimitades, utilitzant mètodes d’ecologia quantificada. Els paràmetres quantitatius calculats en aquest estudi proporcionen un nou context paleoecològic per a comprendre les condicions a les quals van haver d'enfrontar-se les successives espècies humanes en el nord-oest d'Europa durant l'últim cicle interglacial-glacial, des dels neandertals fins a les poblacions dels primers humans anatòmicament moderns que arribaren al nord-oest d’Europa continental.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Referència bibliogràfica:</b></span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://doi.org/10.1007/s12520-021-01481-3" target="_blank">Blain, H.-A., Martínez Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., López-García, J.M., Cousin, C., Folie, A. 2022. The last interglacial-glacial cycle in the Meuse Valley (southern Belgium) inferred from the amphibian and reptile assemblages: implications for Neanderthals and anatomically modern humans. <i>Archaeological and Anthropological Sciences,</i> 14. https://doi.org/10.1007/s12520-021-01481-3</a></span></p></blockquote><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-68164596298909522912023-05-26T11:40:00.000+02:002024-01-25T12:10:40.493+01:00La fauna de sang freda entre els neandertals de l'interior de la Península Ibèrica: nou article sobre el campament del Paleolític Mitjà de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Madrid) <h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Un nou estudi publicat a <i>Quaternary Science Reviews</i> i centrat en els peixos, amfibis i rèptils recuperats en el jaciment de l'abric de Navalmaíllo (Pinilla del Valle, Comunitat de Madrid) ens ha permès reconstruir el clima i el paisatge en el que es van moure els neandertals a l'interior de la Península Ibèrica.</span></h4><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El jaciment arqueològic de l'abric
càrstic de Navalmaíllo,
situat en la Serra de Guadarrama del Sistema Central Ibèric, ha sigut
interpretat com a un campament de caça amb curtes i reiterades ocupacions per
part de grups de neandertals, centrats principalment en la cacera de bòvids
i cérvids de gran mida. Els neandertals, grans caçadors de la
megafauna del Plistocé, tenien una adaptació selectiva als paisatges agrestos i
boscosos, amb major abundància de recursos disponibles, per a així compensar
parcialment la seua elevada taxa metabòlica basal i els seus costos energètics
locomotors mitjançant la reducció del temps de cerca i l'augment de l'amplitud
de la dieta.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Però no únicament s'han trobat en
el jaciment de Navalmaíllo les restes de les preses caçades pels
neandertals, sinó que també la seua excavació i estudi ha proporcionat fòssils
de peixos (<i>Salmo trutta</i> i Cyprinidae indet.), gripaus (<i>Bufo spinosus</i>
i <i>Epidalea calamita</i>), granotes (<i>Rana</i> cf. <i>Rana iberica</i>),
tortugues (<i>Testudo hermanni</i>), saures (<i>Blanus</i> sp., <i>Chalcides</i>
cf. <i>Chalcides striatus</i> i Lacertidae indet.) i serps (<i>Malpolon monspessulanus</i>,
<i>Natrix</i> cf. <i>Natrix astreptophora</i>, <i>Coronella</i> sp., <i>Coronella</i>
cf. <i>Coronella girondica</i>, <i>Zamenis scalaris</i> i <i>Vipera</i> cf. <i>Vipera
latastei</i>) que hi convivien amb ells. A través dels mètodes de reconstrucció
paleoclimática, gràcies a aquesta associació d'amfibis i rèptils, hem
documentat que durant l'ocupació de l'abric pels neandertals el clima era molt
més càlid que en l'actualitat, d’aproximadament 2,8 °C superior de mitjana
anual, amb temperatures similars durant l'estiu però més altes durant la resta
dels mesos. Les pluges eren lleugerament més abundants que en l'actualitat, al
voltant de 180,6 mm més de precipitació anualment, amb un règim més contrastat
durant l'any, d’hiverns més plujosos i estius més secs. S'observa un període
d'aridesa de dos mesos durant l'estiu, que representa una duració similar a les
condicions climàtiques actuals.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El paisatge l’hem reconstruït
també gràcies als amfibis i els rèptils i ens mostren que estava constituït
principalment per zones obertes de pasturatges secs i zones rocoses o
pedregoses, que evolucionaven lateralment cap a prades humides, probablement
prop de les zones aquàtiques i peri-aquàtiques, com a rius o estanys amb
vegetació de ribera. Els ambients boscosos també estaven ben representats als
voltants del jaciment, des de matolls de desenvolupament mitjà fins a
formacions forestals. Els peixos completen aquesta reconstrucció documentant la
presència d'un sistema fluvial pre-muntanyós ben desenvolupat, que es
caracteritzava per aigües relativament fredes, permanents, oxigenades i en
moviment.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les noves dades mostren una discrepància amb la interpretació anterior
realitzada a través de l'estudi de les restes de pol·len, que suggeria un
entorn molt obert, amb menor presència de vegetació, i amb un clima fred per a
aquest període. La nostra nova interpretació suggereix que l'ocupació
neandertal de l'abric rocós de Navalmaíllo es va produir durant un
període una cosa temperada i humit, probablement dins de l'última part de
l'estadi isotòpic marí 5 (MIS 5), afavorint efectivament la presència d'una
alta biodiversitat entorn del jaciment que hauria possibilitat la supervivència
de la població humana.<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'article complet està disponible en el següent enllaç:</span></p><blockquote style="border: none; margin: 0 0 0 40px; padding: 0px;"><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/363382939_A_warm_and_humid_paleoecological_context_for_the_Neanderthal_mountain_settlement_at_the_Navalmaillo_rockshelter_Iberian_Central_System_Madrid" target="_blank">Blain, H-A., Laplana, C., Sánchez-Bandera, C., Fagoaga, A., Blanco Lapaz,
Á., Martínez-Monzón, A., Bisbal-Chinesta, J.F., Moclán, A., Martín-Perea, D.M.,
Domínguez-García, Á.C., Álvarez-Vena, A., Sevilla, P., Ruiz Zapata, M.B., Gil
García, M.J., Márquez, B., Huguet, R., Pérez-González, A., Arsuaga, J.L.,
Baquedano, E. 2022. A warm and humid paleoecological context for the
Neanderthal mountain settlement at the Navalmaíllo rockshelter (Iberian Central
System, Madrid). <i>Quaternary Science Reviews</i>, 293: 107727</a></span></span></p></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/363382939_A_warm_and_humid_paleoecological_context_for_the_Neanderthal_mountain_settlement_at_the_Navalmaillo_rockshelter_Iberian_Central_System_Madrid" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="760" data-original-width="596" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSb5jAEi74gaOnQ3Y1gpX4J5LjY-DdZLOzQ5_zP0jTq5-pwPo_ICkhTJ-zQJITVZlruqZIKICezrofgAXN2bu-A4_yIpbKjTmmrEKZMJinLLsKdSPX1BSOs3u7-Jq2N4UXnoVUYBzGRnKcjobr_A2rxTGw7duzGds0NuQU0GJLCaDJPxiE2P6nDKJc/w502-h640/A%20warm%20and%20humid%20paleoecological%20context%20for%20the%20Neanderthal%20mountain%20settlement%20at%20the%20Navalma%C3%ADllo%20rockshelter%20(Iberian%20Central%20System,%20Madrid)%20reptiles%20amphibians%20fishes%20herpetofauna.png" width="502" /></a></div><p><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-8243474797814240992023-02-13T11:44:00.005+01:002023-02-13T11:48:07.714+01:00Els amfibis i rèptils cantàbrics de El Juyo, una mirada a l'herpetofauna del nord de la Península Ibèrica al Plistocè final<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Recentement des de l'equip de Paleoherpetologia de l'IPHES-CERCA, en col·laboració amb científics de la Universitat de Boston i de Pearl Harbor-Hickam, hem publicat un nou article (“<i>Herpetological remains from the Lower Magdalenian site of El Juyo
(Cantabria, Spain): the challenge of reconstructing climate and landscape from
poorly diverse assemblages</i>”) on estudiem un conjunt d'amfibis i rèptils cantàbrics
del Plistocè final provinents del jaciment arqueològic de El Juyo, en
la revista científica <i>Historical Biology</i>. El Juyo és una cova situada a
uns 8 km a l'oest de la ciutat de Santander, a Cantàbria, on s'han
descobert importants restes arqueològiques de diferents èpoques, des de l'Edat Mitjana i l'Edat del Bronze al Paleolític superior, en què destaquen
les troballes d'ocupacions de grups humans magdalenians del final del Plistocè superior.
Aquests hagueren de sobreviure en un entorn molt diferent a l'actual, fa entre 18.000 i 16.000 anys, molt influenciat encara per les últimes fases
del període glacial, en què els humans assentats a la cova es dedicaven a
la cacera de grans mamífers com el bisó europeu (<i>Bison bonasus</i>), el
cavall salvatge (<i>Equus ferus</i>), el cérvol roig (<i>Cervus elaphus</i>), el porc senglar (<i>Sus scrofa</i>), la cabra alpina <i>(Capra ibex</i>) i el cabirol (<i>Capreolus
capreolus</i>), alhora que competien per aquestas preses i altres recursos amb el lleó (<i>Panthera leo</i>), el lleopard (<i>Panthera pardus</i>), l'ós bru (<i>Ursus
arctos</i>), el llop (<i>Canis lupus</i>) i la rabosa roja (<i>Vulpes vulpes</i>).
En les excavacions arqueològiques, en què s'hi treballà sobre una àrea de
més de 40 m<sup>2</sup>, també es recuperaren restes d'altres animals de
mida menor, como la fura de bosc (<i>Mustela putorius</i>) i la mostela (<i>Mustela nivalis</i>), a més de múltiples micromamífers, como eriçons (<i>Erinaceus
europaeus</i>), talps (<i>Talpa</i> sp.), musaranyes (<i>Sorex coronatus</i>,<i> Sorex
minutus</i>, <i>Neomys fodiens</i>, <i>Neomys anomalus</i>) i rosegadors (<i>Arvicola</i>
cf. <i>terrestris</i>, <i>Microtus oeconomus</i>, <i>Microtus agrestis/arvalis</i>,
<i>Microtus nivalis</i>, <i>Pitymys pyrenaicus</i>, <i>Pliomys lenki</i>, <i>Apodemus</i>
<i>sylvaticus</i>/<i>flavicollis</i>). Però d'especial interés són les restes d'herpetofauna, d'amfibis i rèptils, que han estat identificades com a
pertanyents a gripau comú (Bufo <i>bufo</i> s.l., assignat a <i>Bufo spinosus</i>),
granota roja (<i>Rana</i> cf. <i>temporaria</i>) i escurçó (<i>Vipera</i> sp., a
nivell específic <i>Vipera aspis</i> i/o <i>Vipera seoanei</i>).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">És gràcies a aquest conjunt herpetofaunístic i per mitjà de diferents mètodes quantitatius que hem realitzat noves reconstruccions paleoclimàtiques i paleoambientals per a descriure amb més precissió com eren el clima i el paisatge en què viviren els humans del Magdalenià de El Juyo, que coincidiren en el temps amb un esdevenimentt climàtic d'enfredament abrupte conegut com a Dryas I. En els nostres resultats, tots els mètodes aplicats caracteritzen el clima com a més fred (entre -8,5 i -3,7°C de diferència respecte a l'actual) i sec (entre -415 i -344 mm de precipitacions que a hores d'ara), mentre que a les reconstruccions del paisatge ens suggereixen el predomini de zones obertes humides junt amb una representació alta de zones boscoses en les proximitats del jaciment. Açò ens assenyala que el clima al llarg del Dryas I era molt més fred i sec que a l'actualitat, tot i que la proximitat del mar podria haver mitigat en certa mesura la duresa del clima d'aquesta zona cantàbrica. El patró d'estacionalitat de les precipitacions ha canviat entre els períodes més fred del Dryas I i l'actualitat, passant de precipitacions més abundants al llarg de l'estiu a tindre les màximes a finals de la tardor i l'hivern. El nou article, a banda d'exposar els nostres resultats en les reconstruccions reconstruccions paleoambientals i paleoclimàtiques
per a El Juyo, és també una reivindicació de la importància de les associacions
d'herpetofauna amb escassa diversitat de taxons, moltes vegades menyspreades a la literatura científica per ser considerades com a "poc significatives", però que ens són fonamentals per a períodes
crítics de la Prehistòria i poden aportar-nos dades importants als nostres coneixements i interpretacions del passat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'article està disponible
en el següent enllaç: <o:p></o:p></span></span></p>
<p style="text-align: justify;"><a href="https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/08912963.2022.2162396" target="_blank"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span lang="ES">Blain, H.-A., Sánchez-Bandera,
C., Bisbal-Chinesta, J.F., Menschel, M., Pokines, J.T. 2023. Herpetological
remains from the Lower Magdalenian site of El Juyo (Cantabria, Spain): the
challenge of reconstructing climate and landscape from poorly diverse
assemblages. <i>Historical Biology, </i></span><span style="line-height: 107%;">DOI: 10.1080/08912963.2022.2162396</span> </span></a></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/08912963.2022.2162396" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="571" data-original-width="859" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhLSfP2Q4xSPgA9lgztoiKz13XSFgznkQ52VC_dq8I2DSJJooTqcRuDHshdayoyWWYZsky3-C-JywbYb_OU-LYfrjLqi3SNO6su_UkOyBgWZpfkBChhT8KGnDd45nMWQuPl4X0NjNCM3EeS7z0-_tcIDecjF95QxTzRG3jogAit92OM-G2t2NXc4Q/w640-h426/El%20Juyo%20amphibians%20reptiles%20Cantabrian%20Lower%20Magdalenian%20herpetological%20remains%20paleoherpetology%20assemblages.png" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-6459393622024273412023-02-10T11:40:00.000+01:002024-01-25T12:11:51.198+01:00Nou llibre monogràfic sobre la cova de El Mirador d’Atapuerca<p><span style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>29 disciplines integren els
estudis transdisciplinars realitzats per membres de l'equip de recerca d'aquest
jaciment</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">“<i>Prehistoric herders and
farmers. A transdisciplinary overview to the archaeological record from El
Mirador cave</i>” és el títol del nou llibre monogràfic que s’acaba de
presentar i que representa el manual més complet i actualitzat sobre el
coneixement científic que proporciona aquest jaciment situat a la Sierra de
Atapuerca (Burgos). Al llarg de les seves 392 pàgines, els més de 50 autores i
autors proporcionem al lector un recorregut per diferents aspectes relacionats
amb l'ocupació de la cova, l'organització econòmica i social dels grups de
d’economia ramadera i agrícola, les característiques de l'entorn paleoecològic,
així com d'altres aspectes de la vida quotidiana com la dieta, l'estat físic o
la relació amb el món funerari.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El llibre consta de 18 capítols
repartits en quatre blocs principals i està dirigit a estudiosos de
l'arqueobotànica, la zooarqueologia, l'antropologia, la paleogenètica, la
química analítica, la isotopia, l’estudi de la ceràmica i la indústria lítica.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-12278-1" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="332" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUW3doOlOvEY7J30dlgkIJ4eI3xhRxREPuHIsc-pYLz0p5aHDzcKVwxpApseLAWQeh_sj9doaYmIE99Bby1eELiSlHKoailCW3ELaBZKfGHobN20fe3B2uLOXmjzovewKE3mFE1KXPTSJGiA97aH6FCVfTnpOP-cwfzxrvegkggXtDLrMZodD3cKg_/w425-h640/El%20Mirador%20Atapuerca%20cave%20cueva%20Prehistoric%20Herders%20Farmers%20book.jpg" width="425" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada del nou llibre sobre la cova de El Mirador</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">A nivell personal, he participat redactant
junt amb la Dra. Bañuls-Cardona el capítol dedicat a la microfauna vertebrada
de El Mirador ("<span style="text-align: left;"><i>Small Vertebrate Accumulations from El Mirador Cave: A Climate and Ecological Analysis</i>"</span>), fent evident com els nostres descobriments en aquesta cova d’Atapuerca
han permès catalogar-la com a una de les localitats de referència per al
coneixement de les comunitats d’amfibis, rèptils i micromamífers de la
Prehistòria Recent i la seua evolució des del Plistocè tardà a l’Holocè recent,
tant en el context de la Península Ibèrica com a l’europeu.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Aquest llibre monogràfic està
publicat per l’editorial Springer, dintre de la sèrie “<i>Interdisciplinary
Contributions to Archaeology</i>” i en aquest cas ha estat editat per la Dra. Ethel
Allué, professora de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i
investigadora de l’IPHES-CERCA, la Dra. Patricia Martín, investigadora
postdoctoral Maria de Maeztu a l’IPHES-CERCA i pel Dr. Josep Maria Vergès
investigador a l’IPHES-CERCA i professor a la URV. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L’obra que s’acaba de publicar és
el resultat de la reunió científica que es va dur a terme l’any 2019 a les
instal·lacions de l’IPHES-CERCA, justament l’any en què celebràvem els 20 anys
d'excavació en el jaciment. En aquella reunió, organitzada pels propis editors
del monogràfic, hi vam participar pràcticament totes les investigadores i
investigadors involucrats en la recerca al jaciment, els quals van tenir
l’oportunitat de presentar presencialment els resultats de la seva recerca
multidisciplinària aplicada al registre arqueològic a la cova de El Mirador.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuWdmYU5luab2gzk0gZl6fTI39Xdk9SVlCnwJ0GDMNUVLwrfj_pNmGl2ss42pqLfnx2lJsPBsr61SyOzaKhCO015SfGI_RfJUAEU3Q8e-z3znj7OC5IICymXZLyz-_qNVkEtL9MC1AtPjf6bTh-5g-V68ZnhWKiP9L7K_tNWy17C89EMS9YEXPxWMc/s500/El%20Mirador%20cave%20proxies.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="500" height="594" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuWdmYU5luab2gzk0gZl6fTI39Xdk9SVlCnwJ0GDMNUVLwrfj_pNmGl2ss42pqLfnx2lJsPBsr61SyOzaKhCO015SfGI_RfJUAEU3Q8e-z3znj7OC5IICymXZLyz-_qNVkEtL9MC1AtPjf6bTh-5g-V68ZnhWKiP9L7K_tNWy17C89EMS9YEXPxWMc/w640-h594/El%20Mirador%20cave%20proxies.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Alguns dels elements relacionats amb les pràctiques<br />agropecuàries i funeràries de El Mirador<br />Fotografia: Josep Maria Vergès / IPHES-CERCA</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>La cova del Mirador, un referent
per a l’estudi de la implementació i desenvolupament de l’agricultura i la
ramaderia a l’interior peninsular</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La cova El Mirador està situada a
la vessant meridional de la Sierra de Atapuerca, dominant la vall mitjana del
riu Arlanzón. Orientada cap al sud i amb una boca molt espaiosa, té un ampli
control del territori que l’envolta. Aquesta característica és la que li
confereix el seu nom. Els treballs d’excavació es van iniciar l’any 1.999 sota
la coordinació d’un equip d’investigadors/es de l’IPHES-CERCA.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QUxulhhOBGYO8D8uY2_JM14FTdBLJjvSU3n3Poe2E3GT1erVrUvXbeho_Bt0FWhB8KzB_r4MA8dQpzPaGQuryUqgascnYEPKY_orjssoLOzU0klb6DXXBhdvWYCgeC3ZxvjtzIjeGivS_NKx4o9QuSTBIG0URxlzU9lZewW2M6b0Hcn8u2S-_pHg/s500/El%20Mirador%20cave%20entrance%20entrada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="328" data-original-width="500" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7QUxulhhOBGYO8D8uY2_JM14FTdBLJjvSU3n3Poe2E3GT1erVrUvXbeho_Bt0FWhB8KzB_r4MA8dQpzPaGQuryUqgascnYEPKY_orjssoLOzU0klb6DXXBhdvWYCgeC3ZxvjtzIjeGivS_NKx4o9QuSTBIG0URxlzU9lZewW2M6b0Hcn8u2S-_pHg/w640-h420/El%20Mirador%20cave%20entrance%20entrada.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada de la cova de El Mirador d'Atapuerca<br />Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les primeres ocupacions humanes
documentades en el jaciment es remunten als 13.500 anys, quan grups humans de
caça i recol·lecció magdalenians van utilitzar la cova per tal d’establir-hi el
seu campament. Després d’aquesta fase d’ocupació, la cova va ser abandonada
durant més de 5.000 anys, convertint-se en lloc de refugi per a llops, els
quals van aprofitar les esquerdes generades per la caiguda de grans blocs a
l’entrada per tal d’establir-hi els seus caus.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Fa uns 7.200 anys, grups neolítics
especialitzats en la ramaderia i agricultura van irrompre a la submeseta nord a
la recerca d’espais de pastura i terres de cultiu, colonitzant ràpidament les
fèrtils terres de la vall de l’Arlanzón. Ràpidament, la cova de El Mirador va
ser ocupada per aquestes comunitats per tal d’establir-s’hi i guardar els seus
ramats, les quals van utilitzar la cova durant tot el Neolític i el Bronze
Mitjà.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Amb l’aparició dels primers
metalls durant el Calcolític es produeix un canvi important en relació a l’ús
de la cova de El Mirador; la cavitat deixa de ser utilitzada com a hàbitat i
d’estable de ramats, per tal de ser utilitzada com a cova sepulcral. Les
primeres inhumacions, amb una antiguitat al voltant dels 4.700 anys, es
realitzen en un sepulcre col·lectiu, amb més de 25 individus.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73UEnc4ZOrOLJDIIcknIMdrbuyNuX040NLxr6ihIGUPAE3WhFLpwkKyox7pRyT8GqJzTrOMGUMHzOZwbzpbTqiUbod1HVgeu69cvqjrTUAPIkbkgGOSd4XMMWgRFGXsSLa0tUF9f4YmjK5fMfRHDL8yHro9RJeaDjzrG9QVUT-eePa3q0-J-zrdsZ/s500/El%20mirador%20cave%20dead%20corpses%20funerary%20levels.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="332" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73UEnc4ZOrOLJDIIcknIMdrbuyNuX040NLxr6ihIGUPAE3WhFLpwkKyox7pRyT8GqJzTrOMGUMHzOZwbzpbTqiUbod1HVgeu69cvqjrTUAPIkbkgGOSd4XMMWgRFGXsSLa0tUF9f4YmjK5fMfRHDL8yHro9RJeaDjzrG9QVUT-eePa3q0-J-zrdsZ/w424-h640/El%20mirador%20cave%20dead%20corpses%20funerary%20levels.jpg" width="424" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Nivell d'inhumació col·lectiva de Calcolític<br />Fotografia: Jordi Mestre / IPHES-CERCA</td></tr></tbody></table><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Posteriorment, durant el Bronze
inicial i mig, fa uns 4.400 i 3.700 anys, les tombes passen a ser individuals i
es documenta la pràctica del canibalisme, probablement de caràcter ritual. Per
raons que encara no es coneixen, la cova va deixar de ser utilitzada per a
finalitats sepulcrals, recuperant-se cap al 3.600 anys el seu ús d’hàbitat i
d’estable. I va continuar essent així fins a aproximadament 3.200 anys, moment
en el qual, la successió estratigràfica apareix tallada. En època contemporània,
fins fa no gaire anys, continuà encara essent utilitzada per a pastors i com a
estable ocasional de ramats.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En definitiva, el jaciment de El
Mirador, amb els seus prop de sis metres de successió estratigràfica holocena,
esdevé un jaciment fonamental per a l’estudi de la implementació i
desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia a l’interior peninsular.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Un llibre dedicat a Miquel Guardiola</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El llibre monogràfic sobre la
cova de El Mirador d’Atapuerca està dedicat al company de l’IPHES-CERCA, Miquel
Guardiola, membre de l’equip de recerca del jaciment i autor d’un dels
capítols, el qual ha traspassat recentment.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Podeu trobar més informació del
manual i del seu contingut a l’enllaç següent:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-12278-1" target="_blank"><span style="font-family: inherit;">https://link.springer.com/book/10.1007/978-3-031-12278-1</span></a><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-28968551144666790592023-02-07T11:23:00.002+01:002023-02-25T09:22:07.031+01:00Hyla meridionalis, nova presència de reineta meridional a la Comuntat Valenciana<p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: inherit;">A</span>caba de ser publicada una nota científica en el <i>Boletín de la Asociación Herpetológica Española</i> on es recullen les primeres observacions de la reineta meridional (<i>Hyla meridionalis</i>), per al sud de la Comunitat Valenciana, amb almenys tres poblacions establides al Baix Vinalopó, treball on ha participat el nostre company Emilio Rosillo de l'Associació Herpetològica Timon<span style="font-family: inherit;">.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Encara que de primeres ens pot semblar una bona notícia, hi ha indicis que es tracta d'exemplars translocats, moguts des d'altres zones on ja està establida l'espècie i, per tant, no es corresponen amb poblacions generades per dinàmiques o processos naturals. Cal recordar el greu perill que suposa el moviment d'espècies d'amfibis des de les seues zones d'origen, ja que no solament poden competir i desplaçar a les espècies natives, sinó que poden actuar com a vectors de malalties infeccioses. També que la captura, tinença i traslocación d'espècies autòctones està totalment prohibida per llei i pot implicar fortes sancions.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="ES"><span style="font-size: large;"><span>Malgrat tot, també podria tractar-se d'una translocació accidental. La reineta meridional va estar present de manera natural en altres zones no massa allunyades de les fronteres valencianes, en el sud-est ibèric. Tot això ens fa la situació encara més complexa d'interpretar. Veurem quin és ara l'evolució a futur de les noves reinetes del Baix Vinalopó, que potser no haurien de estar allà, però no podem oblidar que en realitat <i>Hyla meridionalis</i> és un amfibi nord-africà que arribà a la Península Ibèrica degut a diverses introduccions humanes, durant la Prehistòria Recent.</span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Es pot consultar la nota científica en aquest enllaç:<br /><a href="https://www.herpetologica.org/.../BAHE33[D1124]GILABERT.pdf">https://www.herpetologica.org/.../BAHE33[D1124]GILABERT.pdf</a></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-large;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-yS9zHhR90hw/WsexQ2-K00I/AAAAAAAAG3o/H6H_2YaYabUwUyiiGWMixMYww7s_O2iawCLcBGAs/s640/Hyla%2Bmeridionalis%2Bmediterranean%2Btree%2Bfrog%2Breineta%2Bmeridional%2Branita%2BHylidae%2BCatalunya%2BCatalonia%2BCatalu%25C3%25B1a.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-yS9zHhR90hw/WsexQ2-K00I/AAAAAAAAG3o/H6H_2YaYabUwUyiiGWMixMYww7s_O2iawCLcBGAs/w640-h480/Hyla%2Bmeridionalis%2Bmediterranean%2Btree%2Bfrog%2Breineta%2Bmeridional%2Branita%2BHylidae%2BCatalunya%2BCatalonia%2BCatalu%25C3%25B1a.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;">Reineta meridional, <i>Hyla meridionalis</i>.</span></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-large;"><br /></span></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-74419921554803558832023-01-30T10:52:00.000+01:002023-01-30T10:52:29.898+01:00II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana (Resum 2022)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com l'any passat, des
de l'<i>Associació Herpetològica Timon </i>oferim un resum del projecte
científic més important en què està sumida actualment la nostra associació: la
segona edició de l'<a href="https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetol%C3%B3gico/" title="Atles Herpetològic">Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana</a>. Durant
aquest any, ja amb menys restriccions de mobilitat a causa de la passada
pandèmia de COVID19, hem pogut realitzar diferents mostrejos específics per
part de socis de l'AHT, que conjuntament amb les dades rebudes dels voluntaris
i col·laboradors, ha permès un augment substancial del coneixement
l'herpetofauna, especialment en zones poc prospectades com algunes de
l'interior.</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwA-syJp6P6CAgqIo7r_7_YEFtswKbZxiGNA32vZZtr_i4ZfjZPLcMdchdGnzadJ9YRuDyis1lxqUrrW4idJkXbEIs-BnWjrL0qzF5vyeIk0CyHJqPwgO3bDyiw97l4IvnJsRBAwz5Yu-tMrF9meVTWKyIz9S0X4A7cjuJDi-U9xJUatxfbj6Tg82E/s1019/n%C3%BAmero%20citas%20herpetofauna%202022%20herpetologica%20Timon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1019" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwA-syJp6P6CAgqIo7r_7_YEFtswKbZxiGNA32vZZtr_i4ZfjZPLcMdchdGnzadJ9YRuDyis1lxqUrrW4idJkXbEIs-BnWjrL0qzF5vyeIk0CyHJqPwgO3bDyiw97l4IvnJsRBAwz5Yu-tMrF9meVTWKyIz9S0X4A7cjuJDi-U9xJUatxfbj6Tg82E/s16000/n%C3%BAmero%20citas%20herpetofauna%202022%20herpetologica%20Timon.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /> <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1Brbw84VUXCqrNkJMRNIaKf_bUaoTL4c_cn-CBkSal4xxUuXrjQGPQwxU0jpVq4hsXMMoDmCKhM5BYHGNFE6KmyrhaV4HgT1j8pKQaeSxF7-MZ7ZOpAbKEYuzHm6MpmkKrN8cJ14oHmq34o81EgeSzeWdNOJH9SJ-icLd1lrfJdivFgMLSzsCB_o/s1018/total%20citas%20herpetofauna%20herpetologica%20timon%202022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1018" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht1Brbw84VUXCqrNkJMRNIaKf_bUaoTL4c_cn-CBkSal4xxUuXrjQGPQwxU0jpVq4hsXMMoDmCKhM5BYHGNFE6KmyrhaV4HgT1j8pKQaeSxF7-MZ7ZOpAbKEYuzHm6MpmkKrN8cJ14oHmq34o81EgeSzeWdNOJH9SJ-icLd1lrfJdivFgMLSzsCB_o/s16000/total%20citas%20herpetofauna%20herpetologica%20timon%202022.jpg" /></a></div></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></o:p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com es pot veure als mapes anteriors, durant aquest any
s'han rebut cites de pràcticament tot el territori autonòmic, motiu per a
alegrar-se. Tot i això, aquestes no es distribueixen de manera uniforme, i
les quadrícules on els socis hem realitzat prospeccions intensives concentren
la major part de les cites. De nou, segueix havent-hi zones de l'interior
molt poc prospectades, cas de comarques com el Racó d'Ademús (amb
només 2 cites a tot l'any), el Maestrat i la Tinença de Benifassà. Aquestes són zones muntanyoses de gran interès per la
presència d'espècies escasses a la resta de la C. Valenciana com <i>Coronella
austriaca</i> o <i>Podarcis muralis</i>, pel que cal destinar-les una
major atenció. La província d'Alacant es troba més ben prospectada, tot i
que encara hi ha zones amb molts forats d’informació, com la Marina Alta i la Marina
Baixa i algunes zones de l'interior sud de la província. Com es veu al
mapa general, l'esforç més gran de prospecció segueix corresponent a les
quadrícules costaneres, amb més població, mentre les interiors concentren menys
cites de voluntaris i en gran part s'ha hagut de recórrer a prospeccions
específiques per part de socis d'AHT.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuV2Y22M8v4CrYOJmBaa9_az6lHk95cxBh61bJqUkDVl-oT7kwuExVoKbgFivLzr8kUC4ziZSySrNOv0fyj_Uxelq7YUdElm3hbGuGLcy18fYr9BK-GJDByydzuCnUzRkkXDzNFBh5TeqUJsQ_OWWbU3t3U9Atd0NUGifNjkilJXPowmTVIRve3CMA/s1018/abundancia%20especies%20herpetologica%20timon%202022.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1018" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuV2Y22M8v4CrYOJmBaa9_az6lHk95cxBh61bJqUkDVl-oT7kwuExVoKbgFivLzr8kUC4ziZSySrNOv0fyj_Uxelq7YUdElm3hbGuGLcy18fYr9BK-GJDByydzuCnUzRkkXDzNFBh5TeqUJsQ_OWWbU3t3U9Atd0NUGifNjkilJXPowmTVIRve3CMA/s16000/abundancia%20especies%20herpetologica%20timon%202022.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFP3ve1wCq8Nw7wW_jjBj62fPP3hsFBhQJXd1MeliUQi1LePGtKac8O2SiyGndUddTGkS9-sxugDXlIaRPOQ_K3FyflH5vagRWMYdsN8zjFixrdHRw5fDQWiTvifovD0KrGtp1sNqX3o5fWyIhE_63q4XnoPiZw1l78-KB9QYNph7VZKzJYlhbI5Nr/s1019/noves%20nuevas%20especies%202022%20herpetologica%20timon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1019" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFP3ve1wCq8Nw7wW_jjBj62fPP3hsFBhQJXd1MeliUQi1LePGtKac8O2SiyGndUddTGkS9-sxugDXlIaRPOQ_K3FyflH5vagRWMYdsN8zjFixrdHRw5fDQWiTvifovD0KrGtp1sNqX3o5fWyIhE_63q4XnoPiZw1l78-KB9QYNph7VZKzJYlhbI5Nr/s16000/noves%20nuevas%20especies%202022%20herpetologica%20timon.jpg" /></a></div><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Pel que fa al coneixement de la diversitat d'espècies
presents a cada quadrícula del territori, veiem als mapes anteriors que s'ha
augmentat el coneixement especialment en localitats de l'interior valencià. Mentrestant,
a les comarques costaneres, malgrat l'alt nombre de cites rebudes, les cites
d'espècies noves per quadrícula ha estat menor, ja que moltes de les
quadrícules ja estan ben prospectades i suposem que s'hauran citat totes o la
major part de les espècies presents. De nou, queda clara la necessitat
d'un major esforç de mostreig per les nostres comarques interiors, per a la
qual cosa sol·licitem un esforç dels voluntaris i col·laboradors. Moltes
d'aquestes zones, amb densitats de població baixes i una gestió agro-urbana del
terreny menys intensiu que a la costa, allotgen les poblacions d'herpetofauna
més abundants i diverses de la C. Valenciana. Per això és fonamental donar
a conèixer el seu valor, davant de les múltiples amenaces que les aguaiten, com
els projectes d'intensificació agrícola, la sobrepressió turística amb la
introducció potencial de malalties, o la pèrdua d'hàbitats per la construcció
d'infraestructures o de macroprojectes eòlics i fotovoltaics sense un control
ambiental adequat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com a nota positiva, durant el 2022 les prospeccions dutes a
terme per socis de Timon i voluntaris han permès descobrir noves poblacions de
les tres espècies d'amfibis catalogades com a amenaçades: l’ofegabous (<i>Pleurodeles
waltl</i>), el gripau d'esperons (<i>Pelobates cultripes</i>) i la granota pintada
ibèric (<i>Discoglossus galganoi</i>). Destacar el cas d'aquesta última
espècie, que juntament amb la tortuga d’estany (<i>Emys orbicularis</i>), són les
úniques espècies autòctones valencianes catalogades com a "En Perill
d'Extinció". Gairebé sense cites en l'última dècada i considerada
doncs a la vora de l'extinció en territori valencià, per primera vegada en
molts anys s'han trobat noves poblacions de<i> D</i>. <i>galganoi</i> durant
2022. Per tant, esperem poder comptar amb el suport de l'administració per seguir
prospectant hàbitats adequats i augmentar el coneixement d'aquesta espècie
durant el proper any, coneixement indispensable per protegir els seus hàbitats
i proposar noves mesures de conservació. Finalment, per oferir una visió general de l'estat del
projecte, al mapa següent es mostra el nombre d'espècies citades per quadrícula
UTM 10Km, destacant en verd les quadrícules amb més de 10 espècies citades i
emmarcant en vermell les quadrícules assignades a voluntaris:</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p></o:p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxntEr2MUn2cgw0V94Y2bsXUrx1-hYZ1XDTsNLfyQK7wHtFPzrrnbqbO_4X94GKmhDNsdNW2eyVuhZ3KnVdXS3VWLe7-zK9eL3FUngyeSqiqimmDe99EIdqvTJdgkOA_kB3jN8IKimrpMxLWWzMKFLBRote0n2jbfGIiEQuQXZ5Y1I5l650UOFWYTh/s1018/n%C3%BAmero%20citas%20herpetofauna%20total%20herpetologica%20Timon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1018" data-original-width="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxntEr2MUn2cgw0V94Y2bsXUrx1-hYZ1XDTsNLfyQK7wHtFPzrrnbqbO_4X94GKmhDNsdNW2eyVuhZ3KnVdXS3VWLe7-zK9eL3FUngyeSqiqimmDe99EIdqvTJdgkOA_kB3jN8IKimrpMxLWWzMKFLBRote0n2jbfGIiEQuQXZ5Y1I5l650UOFWYTh/s16000/n%C3%BAmero%20citas%20herpetofauna%20total%20herpetologica%20Timon.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com es pot veure, a la major part de quadrícules del
territori valencià s'ha complert l'objectiu d'arribar a citar almenys 10
espècies d'herpetofauna, a excepció de les comarques que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>hem citat prèviament. Tot i això, l'ideal
seria poder citar almenys entre 15-20 espècies per quadrícula, que són les que
haurien de ser presents sense comptar possibles cites d'espècies exòtiques
introduïdes. També es pot veure que algunes quadrícules assignades gairebé
no presenten cites, la qual cosa indica la manca d'implicació d'alguns
voluntaris, que és un tema en què també haurem de treballar. Tot i això
són una minoria i podem felicitar-nos que la major part dels col·laboradors de
l'Atles estan realitzant una magnífica tasca, tenint com a evidència
l'ampli coneixement que hi ha a zones com el centre de la província d'Alacant o
el sud de Castelló, amb un gran nombre de quadrícules assignades a voluntaris i
amb alts nombre d’espècies registrades. En conclusió, amb l'estat actual
del projecte, estimem encara un termini d'uns cinc anys per donar per tancada
la fase de prospeccions i editar la versió final de l'Atles, en funció de l'esforç
de prospecció que es puga fer a futur.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Durant l’any 2023 s'intentarà aconseguir una implicació més
gran dels voluntaris en les prospeccions realitzades per socis de l'AHT, així
com realitzar prospeccions intensives de quadrícules de tipus "<i>bioblitz</i>"
en què socis i voluntaris puguin ajuntar-se per prospectar una zona d'interès determinada. Recordem
que es poden consultar les dades de l'Atles amb més detall al visor que es
troba disponible <a href="https://mcohyla.github.io/herpetoscv/" target="_blank" title="https://mcohyla.github.io/herpetoscv/">al següent enllaç</a> . Per
últim i més important, des de l'AHT i la coordinació de l'Atles agraïm
sincerament la col·laboració de tots els socis, voluntaris i col·laboradors que
han aportat alguna cita, ja que sense les seues aportacions desinteressades
aquest projecte no seria possible. </span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-64367856874663734402022-12-31T23:59:00.000+01:002024-01-25T12:14:27.246+01:00Curs d'Herpetologia en Morella (22, 23 i 24 de setembre)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCveVSrAmLea6K6UqUVsGZJbWVnPhRCVp0ljnfb_hc42ob1O9sivwDWclw7s-b-H6PT0ZNcVOxNKoxnX54hKyyun81Gc6e3ScpnNrsipazTLANnAhk1s82aBbxvhsuxR6SO8OSeu8G8yDiV_xUllz1N5tL-d51tSiU9aqdc_yPma5vPGnY996A6n4xcOQ/s1348/curs%20herpetologia%20amfibis%20reptils%20Pa%C3%ADs%20Valenci%C3%A0%20Morella%20Els%20Ports%20Maestrat%20Associaci%C3%B3%20herpetologica%20Timon%20Valenciana%20Castell%C3%B3.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1348" data-original-width="1344" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCveVSrAmLea6K6UqUVsGZJbWVnPhRCVp0ljnfb_hc42ob1O9sivwDWclw7s-b-H6PT0ZNcVOxNKoxnX54hKyyun81Gc6e3ScpnNrsipazTLANnAhk1s82aBbxvhsuxR6SO8OSeu8G8yDiV_xUllz1N5tL-d51tSiU9aqdc_yPma5vPGnY996A6n4xcOQ/w638-h640/curs%20herpetologia%20amfibis%20reptils%20Pa%C3%ADs%20Valenci%C3%A0%20Morella%20Els%20Ports%20Maestrat%20Associaci%C3%B3%20herpetologica%20Timon%20Valenciana%20Castell%C3%B3.jpg" width="638" /></a></div><div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Ens complau anunciar-vos el segon curs de herpetologia d'enguany, que farem aquesta vegada en territori valencià, concretament en la localitat de Morella, a la comarca dels Ports, els dies 22, 23 i 24 de setembre.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><div style="text-align: justify;">Durant el curs s'oferirà una formació bàsica teorico-pràctica en herpetologia, amb especial èmfasi en la biologia i conservació de les espècies presents en la C. Valenciana. Les pràctiques de camp es realitzaran en l'entorn natural de les comarques del Maestrat i Els Ports, amb gran riquesa en amfibis i rèptils.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">El curs inclou l'allotjament en l'alberg <i>Francesc de Vinatea</i>, on es realitzaran les classes i els menjars, en règim de pensió completa, amb opció vegana per a qui la demane.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Preu:</b> 135 euros (115 euros per als socis de l'AHT). Inclou l'allotjament i la pensió completa. S'entregarà un diploma acreditatiu als participants.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Inscripció:</b> a través del correu electrònic <b><i>aht.timon@gmail.com</i></b> o de les nostres pàgines de Facebook (Associació Herpetològica Timon) i Instagram (<a href="https://www.instagram.com/asociacion_timon/" target="_blank">@asociacion_timon</a>). Es demanarà un senyal als participants del 50% del preu del curs per a inscriure's, que en cas de cancel·lació amb menys de 15 dies d'antelació respecte a l'inici del curs, serà retornada solament si la plaça cancel·lada resulta ocupada per un altre participant (és a dir, si es completa el total de 20 places disponibles).</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Desplaçament:</b> per als participants que ho desitgen, hi ha opcions de compartir transport des de la ciutat de València, així com des d'altres llocs segons els participants.</div></span></div><p><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-66139721606513699212022-12-31T15:11:00.000+01:002023-09-14T18:50:36.282+02:00Tercera edició del Curs d’Herpetologia en Noguera de Albarracín, Terol (19, 20 i 21 de maig) <p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Des d'<i>Associació Herpetològica Timon </i>(AHT) tenim el plaer d'anunciar-vos el primer curs herpetològic d'aquest 2023, que se celebrà els dies 19, 20 i 21 de maig . En aquest cas, tornem a la preciosa localitat de Noguera de Albarracín (Terol), on ja vam fer dos cursos l'any passat amb gran èxit. I aquesta vegada en unes dates immillorables per a observar amfibis i rèptils, en plena primavera. Durant el curs gaudirem d'un entorn natural privilegiat per a les pràctiques de camp, on poder aprendre i veure nombroses espècies d'herpetofauna associades a les zones altes mediterrànies del centre de la Península Ibèrica. El curs inclou dues nits d'allotjament en l'alberg "<a href="https://goo.gl/maps/5d8wcNJdW8wvH59H8" target="_blank"><i>Tiempo de Setas</i></a>" (<a href="https://goo.gl/maps/5d8wcNJdW8wvH59H8" target="_blank">Calle Mayor núm. 6, Noguera de Albarracín</a>), del divendres al diumenge, i la manutenció, des del sopar del divendres al desdejuni del diumenge.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Preu:</b> 130 euros (110 euros per als socis de l'AHT). Es lliurarà un diploma acreditatiu als participants.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Inscripció:</b> a través del correu electrònic <b><i>aht.timon@gmail.com</i></b> o de les nostres pàgines de Facebook (<a href="https://www.facebook.com/people/Asociaci%C3%B3n-Herpetol%C3%B3gica-Timon/100066954579482/" target="_blank">Asociación Herpetológica Timon</a>) i Instagram (<a href="https://www.instagram.com/asociacion_timon/" target="_blank">@asociacion_timon</a>). Es demanarà un pagament en senyal als participants del 50% del preu del curs per a inscriure's, que en cas de cancel·lació amb menys de 15 dies d'antelació respecte a l'inici del curs, serà retornada solament si la plaça cancel·lada resulta ocupada per un altre participant (és a dir, si es completa el total de 20 places disponibles).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Desplaçament:</b> per als participants que ho desitgen, hi ha opcions de compartir transport des de la ciutat de València, així com des d'altres llocs segons la disposició de la resta de participants.</span></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz1G6wvk5szXwjv9nypp8TzOr0vhkgliqm-qkXgqKQXCzjsroeHGT4zIeDfPMXAiOeWqVaTDC2yw3H1GPmKPDPjkTmEO7QyTerGihUWQpZI0cpp1eGkAeLJEm_FhIEgpiJgYHdrVv2ZsH3DxpRGQ1--YOoppU3tm6xXND98QgRaE-VnWthhf5sdejg/s2048/Curso%20Herpetologia%20Noguera%20de%20Albarrac%C3%ADn%20Teruel%20Asociacion%20Herpetologica%20Timon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="2042" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiz1G6wvk5szXwjv9nypp8TzOr0vhkgliqm-qkXgqKQXCzjsroeHGT4zIeDfPMXAiOeWqVaTDC2yw3H1GPmKPDPjkTmEO7QyTerGihUWQpZI0cpp1eGkAeLJEm_FhIEgpiJgYHdrVv2ZsH3DxpRGQ1--YOoppU3tm6xXND98QgRaE-VnWthhf5sdejg/w638-h640/Curso%20Herpetologia%20Noguera%20de%20Albarrac%C3%ADn%20Teruel%20Asociacion%20Herpetologica%20Timon.jpg" width="638" /></a></div><br /><p><br /></p><p> </p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-34793468896434175162022-10-24T08:51:00.000+02:002022-10-24T08:51:44.680+02:00"Qui viu en aquesta tolla?" - Descobreix els amfibis del Parc Natural de la Serra d'Irta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCpnv8iU2FGValeqImK_uOXAesiSz9P5QKDnd6avLHWk4EGOsvDTtZoS0Xu0WtxjbV1LY1PLhaNTFZDuMxdZan9M4CnE4KAW8Rmls16DcYBcpyvTxauh1wMycE69AoQJR9aCAOdkmH5-x5Dkn0qS5jobLiJ8IKJjSYAjySbpynwy2PdsgFoPd5Otft/s800/Qui%20viu%20en%20aquesta%20tolla%20quien%20vive%20en%20esta%20charca%20amfibis%20anfibios%20Parc%20Natural%20Serra%20Irta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCpnv8iU2FGValeqImK_uOXAesiSz9P5QKDnd6avLHWk4EGOsvDTtZoS0Xu0WtxjbV1LY1PLhaNTFZDuMxdZan9M4CnE4KAW8Rmls16DcYBcpyvTxauh1wMycE69AoQJR9aCAOdkmH5-x5Dkn0qS5jobLiJ8IKJjSYAjySbpynwy2PdsgFoPd5Otft/w640-h640/Qui%20viu%20en%20aquesta%20tolla%20quien%20vive%20en%20esta%20charca%20amfibis%20anfibios%20Parc%20Natural%20Serra%20Irta.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els punts d'aigua són ambients de gran importància dins d’un espai natural, especialment si es tracta d’un parc protegit. Juntament amb el personal del Parc Natural de la Serra d’Irta, des de l'<i><span style="font-family: inherit;">Associació Herpetològica Timon</span></i> parlarem de la seua necessària conservació, visitarem una interessant bassa i coneixerem quins animals hi habiten, entre ells els nostres amfibis autòctons.</span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"> </span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">DADES DE L'ACTIVITAT</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">DATA: diumenge 30 d'octubre de 2022.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">HORA: 09:30.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">LLOC: Centre d'Interpretació del Parc Natural de la Serra d'Irta.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">DISTÀNCIA: 3 km (anada i tornada). DIFICULTAT: baixa.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: als telèfons del Parc Natural<br />96 433 6791 / 679 19 63 98 de 09:00 a 15:00h.</span></p><p style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">OBSERVACIONS: activitat gratuïta.</span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Les places són limitades i la inscripció és obligatòria. Recomanem portar roba i calçat adequats, esmorzar i aigua.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Descobreix els amfibis de la Serra d'Irta!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-55890496431598128242022-06-02T18:30:00.003+02:002024-01-25T12:11:01.097+01:00La meravella d'allò comú i vulgar<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Moltes vegades ho tenim davant de nosaltres però ho ignorem. Ens centrem en coses més singulars, més vistoses, més exclusives. Però de vegades la meravella es troba en allò comú, en allò vulgar, en allò que normalment passa desapercebut. L'altre dia, en una vall dels Pirineus, ens trobàrem amb una d'eixes situacions. Dos lacèrtids, més concretament dues lacèrtides es barallaven per un lloc concret, un pam de sòl de terra i pedretes, sec i torrat pels rajos del Sol. A una banda, una femella de llangardaix àgil, <i>Lacerta agilis</i>, un dels rèptils més rars de la Península Ibèrica. A l'altra, una sargantana roquera, <i>Podarcis muralis</i>, una més del centenar d'individus que veuríem al llarg de la setmana. Les dues farcides d'ous. Fent un símil bíblic, David guanyà a Goliat i la <i>Lacerta</i> acabà fugint vessant amunt, mentre que la <i>Podarcis</i> hi restà, triomfant, sobre aquell simple quadradet de terra. En contra d'allò que la lògica d'herpeto-aficionat ens dictava, no seguírem la raresa pirinenca per fotografiar-la sinó que decidírem esperar els següents moviments de la comuna i vulgar sargantana roquera. Ens regalà una preciosa escena que és la delícia per a qualsevol naturalista: presenciàrem com des de zero construí el seu cau, una galeria excavada amb dedicació on, si tot li va bé, pondrà els seus ous i complirà amb el cercle de la vida. Quan pensàvem que ja no la veuríem més, perquè descansaria a l'ombra de la nova cavitat, lluny de l'escalfor solar que ja picava en les nostres esquenes, va emergir de nou a l'exterior, i des d'allà ens observà, en una posició que quasi desprenia una barreja d'orgull i determinació. Difícil ho tindrà qui decidisca foragitar-la del seu cau.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7diQjMohLpy7M-vJJ6KCcnIzcCAD1TPiV0vChfAR-eWweMOavWPhEB6di1u8GOCpd3SbXiHX0cw2FGwygSH5ioVEcQc6xbwxOI6mqz7N2a8J5_YxwgVQVBNQ71BZH_terRuz7b-iRLhaR89ErTI3JknamgLppLV2KGY2Dkn8Nq-JxMunfXqY9zuzI/s3532/Podarcis%20muralis%20serenella%20sargantana%20roquera%20Pirineus%20common%20wall%20lizard%20Lacertidae%20lagartija.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2544" data-original-width="3532" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7diQjMohLpy7M-vJJ6KCcnIzcCAD1TPiV0vChfAR-eWweMOavWPhEB6di1u8GOCpd3SbXiHX0cw2FGwygSH5ioVEcQc6xbwxOI6mqz7N2a8J5_YxwgVQVBNQ71BZH_terRuz7b-iRLhaR89ErTI3JknamgLppLV2KGY2Dkn8Nq-JxMunfXqY9zuzI/w640-h460/Podarcis%20muralis%20serenella%20sargantana%20roquera%20Pirineus%20common%20wall%20lizard%20Lacertidae%20lagartija.JPG" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-19949282636866522262022-02-24T19:45:00.000+01:002022-02-24T19:45:28.606+01:00El nou Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades: Discoglossus galganoi ara és Espècie en Perill d’Extinció i Pelobates cultripes Espècie Vulnerable<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El 24 de febrer de 2022 ha eixit publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana l’última modificació
oficial del Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna i Flora Amenaçades, on també es
recullen les modificacions proposades per associacions mediambientals i conservacionistes,
entre d’altres les formulades per nosaltres, l’Associació Herpetològica Timon.
Així, pel que fa a l’herpetofauna i gràcies a la nostra proposta, la granota
pintada ibèrica (<i>Discoglossus galganoi</i>) queda catalogada com a Espècie en
Perill d’Extinció mentre el gripau d'esperons (<i>Pelobates cultripes</i>)
passa a figurar com a Espècie Vulnerable, recuperant per tant la categoria de
protecció de la que gaudia abans de l’anterior versió del catàleg.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Agraïm al personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura,
Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat
Valenciana per tindre en consideració les nostres demandes, i esperem que en la
redacció i aplicació futura dels respectius plans de conservació i recuperació s’atenga
als nous criteris publicats i es traduïsca en una millora de les poblacions
valencianes d'aquestos dos amenaçats amfibis.</span><o:p></o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://dogv.gva.es/va/resultat-dogv?signatura=2022/1325" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="811" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjO8qaR1m2XVoYMAITslYzne_oFvZMaHdW3VqdWdiucfpR_MVSYh0CMgtgeFgAjOx70uJ-onFFVUFzYLvjrLWgm5KBQDAOOiwQnfghTItfaU_skCfnJPoR_ZHM6ws-C6EPBPI5c4rrB_6MZHClyX2CqM2zFmGpj2-dfRjglg5nFanZSN-MEITX7QfqX=w640-h356" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-66537567961929075122021-12-31T19:21:00.000+01:002023-01-30T10:55:21.164+01:00L'expansió del fong Batrachochytrium dendrobatidis per Catalunya i primers casos de mortalitat en granota comuna (Pelophylax perezi) i granota pintada mediterrània (Discoglossus pictus)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Recentment he participat en un nou article publicat al darrer volum de la revista <i>Basic and Applied Herpetology</i>, en que reportem els primers casos de mortalitat en amfibis anurs associats a la presència del fong <i>Batrachochytrium dendrobatidis</i> en quatre localitats diferents de Catalunya, que confirmen l'expansió d'aquest fong i de la seua incidència mortal. Tots els casos han estat confirmats per tècniques moleculars i també per mitjà d'anàlisis histològiques. Els individus infectats eren dues granotes pintades mediterrànies (<i>Discoglossus pictus</i>) de la província de Girona trobades en 2018 i 2020, una granota comuna ibèrica (<i>Pelophylax perezi</i>) de la província de Tarragona trobada en 2018, i una granota roja (<i>Rana temporaria</i>) de la província de Barcelona trobada en 2019.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">És la primera vegada que s'hi confirma la mortalitat associada amb aquest patogen en <i>D. pictus i</i> <i>P. perezi</i>. A l'article es discuteix el paper del fong com a possible agent causant de la mort, en associació amb altres factors ambientals externs. Aquests resultats poden suggerir un augment recent de la incidència d'aquesta malaltia en el territori català. Alguns dels casos estudiats són especialment preocupants per la seua ocurrència propera a llocs on hi habiten espècies endèmiques d'amfibis amb distribucions extremadament reduïdes, com és el cas del tritó del Montseny, <i>Calotriton arnoldi</i>. Pots accedir a l'article clicant sobre la imatge inferior o sobre la referència bibliogràfica.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; margin-left: auto; margin-right: auto;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/355173308_First_record_of_amphibian_mortality_associated_with_the_fungus_Batrachochytrium_dendrobatidis_in_Catalonia_NE_Spain" target="_blank"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="1066" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhFbB7KmaK7Ry8dDqlfgtaOdbFMU5_1IOWdl7jg9Z7y8aJ5W8-eZfci_K8pYVp0wvVVfkfnt7l6oeodIpRJJJS22p6s9KLrEwd7FQjXEArcy1dGcht3Fcr6a2gUmJsxEeb_rvicP4mte7q89_odqKcDHV86oseNkiUVbIfj4Z7hC_Nv8QxjRna0qw=w640-h246" width="640" /></a></span></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/355173308_First_record_of_amphibian_mortality_associated_with_the_fungus_Batrachochytrium_dendrobatidis_in_Catalonia_NE_Spain" target="_blank">Mortalitat en granota comuna ibèrica (<i>Pelophylax perezi</i>) i mostra histològica del mateix individu.</a></span></td></tr></tbody></table><p></p><div style="text-align: left;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Referencia bibliogràfica:</b></span></p><blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><p style="text-align: justify;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/355173308_First_record_of_amphibian_mortality_associated_with_the_fungus_Batrachochytrium_dendrobatidis_in_Catalonia_NE_Spain" target="_blank"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Martínez-Silvestre, A., Velarde, R., Marschang, R.E., Iago Pérez-Novo, I., Bisbal-Chinesta, J.F., Thumsová, B., Bosch, J. 2021. First record of amphibian mortality associated with the fungus <i>Batrachochytrium dendrobatidis</i> in Catalonia (NE Spain). <i>Basic and Applied Herpetology</i>, 35.</span></a></p></blockquote><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-75780604587513100022021-12-30T10:17:00.002+01:002021-12-30T10:17:32.593+01:00II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana (Resum 2021)<p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Malgrat la situació encara
imperant de pandèmia, durant 2021 s'ha continuat amb el treball de camp del <i><span style="font-family: inherit;">II
Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana</span></i>, tant per part dels membres de
l'Associació Herpetològica Timon (AHT) com pels nostres
col·laboradors voluntaris. Durant aquest període s'han recopilat a més cites procedents
de bases de dades externes, destacant el Banc de Dades de Biodiversitat (BDBCV) de la Generalitat Valenciana i el programa SIARE de l'Associació
Herpetològica Espanyola (AHE). Des d'ací el nostre agraïment a totes dues
entitats per la seua imprescindible col·laboració en el projecte.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Quant al nombre de cites, tenim
actualment informació sobre la presència d'amfibis i rèptils en la totalitat de
quadrícules UTM 10x10km del territori autonòmic, i d'una gran
majoria de les quadrícules UTM 5x5km, com es pot veure en el següent
mapa:<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYBK5IjN_7J3A_YbaFUXSi5xxmQ5E7iDpsm7EH-yBr9lpF2HwgkETmj0L5Zo13wPsGxegHXe2LkemGzp4eukSev1fVqmIhhUin6XzxdWcJysGeOB9jIhcyMH99s9DXJ6fJr0Pjcm-PpqosyFpbwkCwrcQOesiz1G3O-GiEK4j3nZkcUDufbS_jlfmp=s2386" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2386" data-original-width="1500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgYBK5IjN_7J3A_YbaFUXSi5xxmQ5E7iDpsm7EH-yBr9lpF2HwgkETmj0L5Zo13wPsGxegHXe2LkemGzp4eukSev1fVqmIhhUin6XzxdWcJysGeOB9jIhcyMH99s9DXJ6fJr0Pjcm-PpqosyFpbwkCwrcQOesiz1G3O-GiEK4j3nZkcUDufbS_jlfmp=w402-h640" width="402" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Com pot veure's, hi ha
diferències per zones quant al nivell de prospecció. En general, les zones
costaneres han rebut una major atenció, la qual cosa segurament és degut a la
major presència humana en elles, el que permet recaptar més cites fruit
d'observacions casuals. Les zones interiors, de gran interés per la major
conservació dels seus hàbitats, han sigut comparativament menys prospectades i,
per tant, han rebut un menor nombre de cites. De cara a 2022 i anys successius
convindria incrementar el grau de prospecció de zones interiors com les comarca
de Requena-Utiel, la Vall d'Aiora, l'Alt Palància, la Serrania, etc.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Quant al nombre d'espècies per
quadrícula, pot veure's en el següent mapa:</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjQp8mC9I6Cr1VQEGzBu3ytbkp3aPTgd46UKXkd3yZHQ281mIt6aliMzr0ezkfKXuEogRHh01RbBCUBXixq1F4zUzD28x1A2WghAh_k19c9FBT5Ol6gMjeDFThshqHZSfeSY1dvjYjABwbedZfOamU3LQL12n17R0Tek-tSFHwoeu4ePanPhh2nucat=s2386" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2386" data-original-width="1500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjQp8mC9I6Cr1VQEGzBu3ytbkp3aPTgd46UKXkd3yZHQ281mIt6aliMzr0ezkfKXuEogRHh01RbBCUBXixq1F4zUzD28x1A2WghAh_k19c9FBT5Ol6gMjeDFThshqHZSfeSY1dvjYjABwbedZfOamU3LQL12n17R0Tek-tSFHwoeu4ePanPhh2nucat=w402-h640" width="402" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">
Com en el cas del nombre de cites, s'observa una major diversitat d'espècies en
quadrícules costaneres, fruit del major esforç de prospecció. Destaquen, no
obstant això, algunes quadrícules interiors amb bastants espècies, com algunes
del Racó d'Ademús i Els Ports/Alt Maestrat. La província d'Alacant presenta a
més un millor grau de prospecció que les de València i Castelló, especialment
en la seua zona centre i nord.<o:p></o:p></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoJsjJiSm3XYyXwSMbNrgX6C70NH_fNK7bmB3hDLyhVdFQzf7x8iW9t1rIrkGO3f4gGKiRdmIYL-tdre2i0doC06DwcdkmBM52ZLnEQfER5ecCnXjHYu1yQqLmLovSjBpgicQpw1YgvmsR29Hox783_8GviFfa1MgbIRc_mjdiB7fao-Mu6UU6iIeR=s1500" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="1500" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgoJsjJiSm3XYyXwSMbNrgX6C70NH_fNK7bmB3hDLyhVdFQzf7x8iW9t1rIrkGO3f4gGKiRdmIYL-tdre2i0doC06DwcdkmBM52ZLnEQfER5ecCnXjHYu1yQqLmLovSjBpgicQpw1YgvmsR29Hox783_8GviFfa1MgbIRc_mjdiB7fao-Mu6UU6iIeR=w640-h480" width="640" /></a></div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br /></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Quant a l'abundància d'espècies
per quadrícules, com a mostra la figura anterior, les espècies més freqüents
són aquelles més fàcilment detectables, ja siga per abundància i/o proximitat a
l'home (<i>T</i>.<i> mauritanica</i>, <i>P</i>.<i> algirus</i>, <i>P</i>.<i> perezi</i>),
o per la seua detectabilitat, cas d'algunes serps que es veuen sovint
atropellades (<i>M</i>. <i>monspessulanus</i>, <i>Z</i>. <i>scalaris</i>).
Les espècies més escasses, presents en un únic punt, són l'introduït tritó
pigmeu (<i>T</i>. <i>pygmaeus</i>) i el molt amenaçat gripauet
pintat ibèric (<i><span style="font-family: inherit;">D. galganoi</span></i>); aquesta última espècie mereixeria una
especial atenció per a trobar noves poblacions en el nostre territori. La
distribució detallada de cada espècie per quadrícules 10x10km, així com
l'assignació de quadrícules, pot trobar-se en el visor del II Atles: <a href="https://mcohyla.github.io/herpetoscv/">https://mcohyla.github.io/herpetoscv/</a><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En resum, el projecte del II
Atles avança a bon ritme en els dos anys que porta actiu, però es necessita un
major treball de camp en determinades zones de l'interior. Donada la informació
de què disposem quant al nombre d'espècies per quadrícula, pensem que la xifra
real ha de superar les 10-15 espècies en pràcticament totes les
quadrícules UTM 10x10km de la Comunitat Valenciana, i aqueix
seria doncs l'objectiu a aconseguir abans de la publicació del II Atles, encara
que podria ser superat si l'esforç i participació és suficient. Finalment i més
important, des de l’AHT i la coordinació del II Atles agraïm sincerament
la col·laboració de tots els voluntaris que han aportat cites, ja que sense la
seua aportació aquest projecte no seria possible.</span><o:p></o:p></p><br /><p></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-74705308327824925502021-10-18T20:14:00.000+02:002021-11-08T11:57:42.858+01:00L'impacte humà pot arribar a tenir una major influència negativa sobre la diversitat d'amfibis i rèptils que els canvis climàtics<p></p><h4 style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Així ho plantegem en un estudi realitzat sobre restes
d'aquesta fauna del Quaternari trobada en els jaciments d'Atapuerca. Una vegada
més, l'estudi del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i
contribuir a solucionar problemes ecològics actuals.</span></h4>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Actualment, els efectes de l'antropització estan generant
una considerable pèrdua de diversitat sense precedent. En aquesta línia, una
investigació que s’acaba de fer pública a la revista <i>Palaeontology</i>, amb un
article que té com a signant principal a la nostra companya Almudena
Martínez-Monzón, investigadora de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i
Evolució Social (IPHES-CERCA) i de la Universitat Rovira i Virgili (URV ),
demostrem que el declivi actual d'amfibis i rèptils està provocat en gran part
per l'efecte antròpic sobre els ecosistemes, i el canvi climàtic és un factor secundari
i al qual aquesta fauna ha estat capaç de sobreposar-se en el passat. L'estudi
es basa en restes del Quaternari trobades a Atapuerca, en un recorregut des de
fa un milió d'anys fins a l'actualitat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Ara mateix els amfibis i rèptils són dos grups que es estan
seriosament amenaçats i en declivi. Aquest fet s'ha relacionat a vegades amb
l'actual canvi climàtic, però l'anàlisi del passat ens aporta una altra visió.
Durant el Quaternari, des de fa dos milions i mig d'anys, aquests grups
d'animals presenten una evolució molt conservadora, ja que mostren poques
alteracions al llarg d'aquest període, durant el qual van esdevenir molts
canvis climàtics. A més, com ja era conegut, les espècies presents en aquest
interval de temps són considerades idèntiques a les actuals, tal com es
planteja en aquest estudi de l'IPHES-CERCA i la URV, en el qual també hi hem
participat el Dr. Hugues Alexandre Blain i el Dr. Josep Francesc Bisbal-Chinesta (servidor), a més de la Dra. Glòria
Cuenca-Bescós, directora de l'Instituto Universitario de Investigación en
Ciencias Ambientales de Aragón (IUCA), catedràtica de Paleontologia de la Universidad
de Zaragoza i responsable de l'estudi dels xicotets vertebrats en el Projecte
Atapuerca.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els resultats d'aquesta investigació indiquen que els majors
pics de diversitat de la seqüència analitzada coincideixen amb els períodes
considerats anàlegs a l'interglacial actual, mentre que els de menys pluralitat
ocorren quan les condicions ambientals són més dures (més fredes o directament
estadis glaceres).<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Una altra de les conclusions principals és que, en la
majoria dels casos, l'heterogeneïtat d'aquestes comunitats es restableix
després de les pertorbacions climàtiques, apuntant a una gran resiliència a
nivell de grup, fent que amfibis i rèptils hagin estat capaços de superar els
canvis climàtics en el passat restaurant els nivells de diversitat previs a
l'alteració. Això fa pensar en la importància de l'efecte antròpic negatiu
sobre la pèrdua de variació actual d'amfibis i rèptils per sobre dels canvis
climàtics.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'equip científic encapçalat per l'IPHES-CERCA i la URV hem arribat a aquesta conclusió després d'haver estudiat l'evolució de la
diversitat d'amfibis i rèptils d'una de les seqüències més completes del
Plistocè de la Península Ibèrica, la Sierra de Atapuerca (Burgos, Espanya), que
recull una mica més de l'últim milió d'anys. Això ho vàrem dur a terme per tal
d'establir l'efecte no humà sobre les alteracions en la diversitat d'amfibis i
rèptils i reconèixer la reacció d'aquests grups davant els canvis climàtics
esdevinguts durant el Plistocè.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Amb aquesta finalitat s'ha estudiat la riquesa d'espècies
(nombre d'espècies) i s'ha aplicat un conegut índex de diversitat (Índex de
Simpson), relacionant tot això amb els canvis climàtics mitjançant models
de regressió, entre d'altres. D'aquesta manera, una vegada més, l'estudi de
materials del Plistocè esdevé imprescindible per a aportar coneixement i
contribuir a solucionar problemes e<span style="font-family: inherit;">cològics actuals.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Referència bibliogràfica:</b><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/pala.12547" target="_blank">Martínez-Monzón, A., Cuenca-Bescós, G., Bisbal-Chinesta,J.-F., Blain, H.-A. 2021. One million years of diversity shifts in amphibiansand reptiles in a Mediterranean landscape: resilience rules the Quaternary. <i>Paleontology</i> (doi: 10.1111/pala.12547)</a></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/pala.12547" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="761" height="500" src="https://1.bp.blogspot.com/-hIVpgbIYkTw/YQBOweaajII/AAAAAAAAJYw/cKdHwXNNEPEMhWClqMeK_w6QxC7Ml8mAQCNcBGAsYHQ/w640-h500/One%2Bmillion%2Byears%2Bdiversity%2Bshifts%2Bamphibians%2Breptiles%2BMediterranean%2Blandscape%2Bresilience%2Brules%2BQuaternary.png" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Font: <a href="https://iphes-noticies.blogspot.com/2021/07/limpacte-huma-pot-arribar-tenir-una.html">Nota de premsa de l’IPHES</a></span><o:p></o:p></p><br /><p></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-78024475546148340112021-09-07T00:52:00.003+02:002021-09-07T00:52:59.258+02:00Eixida herpetològica nocturna en Alcubles (8 de setembre)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El pròxim dimecres, 8 de setembre, l'<i>Associació Herpetològica Timon</i> realitzarà una eixida herpetològica en Alcubles, per a gaudir dels nostres amfibis autòctons. Hi teniu tota la informació per a apuntar-vos a continuació:</span></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4lXumiFmEnU/YTabeh9WYEI/AAAAAAAAJZw/69uxc31vdYUs9Q8Lx7_0g-gnwYE5OixzACNcBGAsYHQ/s2048/passejada%2Baht%2Bval.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><img border="0" data-original-height="1419" data-original-width="2048" height="444" src="https://1.bp.blogspot.com/-4lXumiFmEnU/YTabeh9WYEI/AAAAAAAAJZw/69uxc31vdYUs9Q8Lx7_0g-gnwYE5OixzACNcBGAsYHQ/w640-h444/passejada%2Baht%2Bval.jpg" width="640" /></span></a></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span><p></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-25595913398960003262021-04-25T18:22:00.000+02:002021-05-07T10:07:41.937+02:00La nova "Guía de los anfibios y reptiles de España" (2021)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">L'<i><a href="https://www.herpetologica.es/" target="_blank">Asociacion Herpetologica Española</a></i> acaba d'editar la nova "<i>Guía de los anfibios y reptiles de España</i>", dirigida pels herpetòlegs Alfredo Salvador, Juan Manuel Pleguezuelos i Ricardo Reques, que inclou tant l'herpetofauna peninsular como la de les Illes Canàrias i de les Illes Balears i Pitiüses. Ha estat un plaer per a mi participar en aquest llibre, aportant fotografies del tritó pirinenc (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2018/01/calotriton-asper-trito-pirinenc.html" target="_blank">Calotriton asper</a></i>), del tòtil almogàver (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2018/01/alytes-almogavarii-totil-mediterrani.html" target="_blank">Alytes almogavarii</a></i>), de la granota pintada mediterrània (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2018/01/discoglossus-pictus-granota-pintada.html" target="_blank">Discoglossus pictus</a></i>), camaleó comú (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2018/01/chamaeleo-chamaeleon-camaleo-mediterrani.html" target="_blank">Chamaeleo chamaeleon</a></i>), del lludrió ocel·lat (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2020/01/Chalcides-ocellatus-lludrio-ocellat.html" target="_blank">Chalcides ocellatus</a></i>) i de la sargantana de les Pitiüses (<i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/2018/02/podarcis-pityusensis-sargantana-de-les.html" target="_blank">Podarcis pityusensis</a></i>). També és la primera vegada que la població de lludrions ocel·lats de la Serra del Molar, <a href="https://www.sargantanesidragons.com/2019/10/un-polisso-arribat-des-Egipte-lludrio-ocellat-Chalcides-ocellatus-Peninsula-Iberica-presencia.html" target="_blank">que hi descobrírem en el 2017</a>, es referenciada en una guia o atles d'herpetofauna.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El preu de la nova guia és de 27 euros (amb un 10% de descompte per a socis de l'AHE), i allò recaptat amb el llibre es destinarà a projectes d'investigació i conservació d'amfibis i rèptils autòctons. El llibre es troba a la venda en la Botiga del <a href="https://www.mncn.csic.es/es" target="_blank"><i>Museo Nacional de Ciencias Naturales </i>de Madrid</a>, presencialment, o bé per mitjà del correu electrònic de la pròpia botiga del <i>Museo</i> (megaterio@mncn.csic.es) o pels telèfons 91 564 15 66 i 91 411 04 70.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--pFolSqAWN0/YH7lQUGz-rI/AAAAAAAAJSE/_L0i5zvzjcM7cvc2l5IZGO4RxVmf_F2dwCNcBGAsYHQ/s2048/Gu%25C3%25ADa%2Bde%2Blos%2Banfibios%2By%2Breptiles%2Bde%2BEspa%25C3%25B1a%2BAlfredo%2BSalvador%2BJuan%2BM.%2BPleguezuelos%2BRicardos%2BReques%2BAsociaci%25C3%25B3n%2BHerpetol%25C3%25B3gica%2BEspa%25C3%25B1ola%2B2021.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1435" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/--pFolSqAWN0/YH7lQUGz-rI/AAAAAAAAJSE/_L0i5zvzjcM7cvc2l5IZGO4RxVmf_F2dwCNcBGAsYHQ/w448-h640/Gu%25C3%25ADa%2Bde%2Blos%2Banfibios%2By%2Breptiles%2Bde%2BEspa%25C3%25B1a%2BAlfredo%2BSalvador%2BJuan%2BM.%2BPleguezuelos%2BRicardos%2BReques%2BAsociaci%25C3%25B3n%2BHerpetol%25C3%25B3gica%2BEspa%25C3%25B1ola%2B2021.jpg" width="448" /></a></div><p><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-57781171577193602972021-03-03T23:20:00.002+01:002021-04-20T16:04:32.652+02:00Ponència online: II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El vinent dijous, 11 de Març, a les 19:30 hores tindrà lloc una ponència online a càrrec de Luis Albero, coordinador general de l'Atles. En ella es presentarà este projecte de l'<i>Associació</i> <i>Herpetològic Timon</i>, explicant en detall com participar-hi i finalitzarà amb una ronda de preguntes per a resoldre els dubtes dels participants.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">No vos ho perdeu!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">(Per motius de comoditat, es prega tindre la càmera i el micro apagats al llarg de la ponència).</span></p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ww565sCtklE/YEAHhsxAu0I/AAAAAAAAJOw/_cs8q9X55aUr94D5ackWo3dYCx-G-lXnwCNcBGAsYHQ/s960/Pon%25C3%25A8ncia%2BII%2BAtles%2BHerpetol%25C3%25B2gic%2BComunitat%2BValenciana%2BAssociaci%25C3%25B3%2BHerpetol%25C3%25B2gica%2BTimon.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="960" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-ww565sCtklE/YEAHhsxAu0I/AAAAAAAAJOw/_cs8q9X55aUr94D5ackWo3dYCx-G-lXnwCNcBGAsYHQ/w640-h480/Pon%25C3%25A8ncia%2BII%2BAtles%2BHerpetol%25C3%25B2gic%2BComunitat%2BValenciana%2BAssociaci%25C3%25B3%2BHerpetol%25C3%25B2gica%2BTimon.jpeg" width="640" /></a></div><br /><p><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-51818653873818190202021-01-21T20:53:00.000+01:002021-01-21T20:53:37.647+01:00La borrasca Filomena i el despertar hivernal dels gripaus d'esperons (Pelobates cultripes)<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Més enllà de les conseqüències televisades, la borrasca Filomena també ha servit per a reactivar l’activitat vital de moltes poblacions d’amfibis. Al litoral valencià les precipitacions no han sigut massa elevades però, gràcies al fet que les temperatures no han baixat exageradament i que el vent no bufava fort, els dies plujosos del temporal ens han permès reiniciar les prospeccions associades al <a href="https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetol%C3%B3gico/" target="_blank">II Atles Herpetològic Valencià</a>. Així, diversos membres de l’<i><a href="https://www.asociaciontimon.org/" target="_blank">Associació Herpetològica Timon</a></i> prospectàrem noves localitzacions que complien els requisits ideals per a acollir poblacions viables de gripau d’esperons, <i><a href="https://www.sargantanesidragons.com/search/label/Pelobates%20cultripes" target="_blank">Pelobates cultripes</a></i>, l’anur valencià que ha patit un procés de rarificació més acusat amb permís de la granota pintada ibèrica (<i>Discoglossus galganoi</i>).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">A canvi de passar-hi fred i d’acabar alguns de nosaltres amb la roba amerada, en una de les localitats que voregen el Parc Natural de l’Albufera trobàrem una nova població de gripaus d’esperons. A la foscor de poqueta nit i acompanyats per un persistent xirimiri, els individus adults, tant de mascles com de femelles, emergien del substrat arenós i s’enfilaven cap a les mallades d’aigües temporals, on en breu iniciarien el zel reproductiu. Si aquest hivern continua sent suficientment humit i els punts d’aigua no s’assequen massa prompte, amb sort, hi tindrem una nova generació de <i>Pelobates cultripes</i> assegurada.</span></p><p style="text-align: justify;"></p><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mSduIV6WDHQ/YAnVIn3k_lI/AAAAAAAAJNE/G54EoQRcRe8HBf1IIWByzgO_DeS0Dk1gQCNcBGAsYHQ/s2048/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25281%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-mSduIV6WDHQ/YAnVIn3k_lI/AAAAAAAAJNE/G54EoQRcRe8HBf1IIWByzgO_DeS0Dk1gQCNcBGAsYHQ/w640-h480/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25281%2529.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;">Femella adulta de gripau d'esperons, <i>Pelobates cultripes.</i></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m4yCpolbWAg/YAnVIpvMVTI/AAAAAAAAJNA/zzKhvEaOSPEhRdSH37RxxFjexduqM13fgCNcBGAsYHQ/s2048/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25283%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-m4yCpolbWAg/YAnVIpvMVTI/AAAAAAAAJNA/zzKhvEaOSPEhRdSH37RxxFjexduqM13fgCNcBGAsYHQ/w640-h480/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25283%2529.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;">Mascle adult de gripau d'esperons, <i>Pelobates cultripes</i>.</td></tr></tbody></table><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2qYk3MuB1EA/YAnVSrT6IPI/AAAAAAAAJNI/v5jrAiN_ra4NI8t9_UBUjuGBdDJ4ati6ACNcBGAsYHQ/s2048/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25282%2529.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2qYk3MuB1EA/YAnVSrT6IPI/AAAAAAAAJNI/v5jrAiN_ra4NI8t9_UBUjuGBdDJ4ati6ACNcBGAsYHQ/w640-h480/Pelobates%2Bcultripes%2Bgripau%2Bd%2527esperons%2Bsapo%2Bde%2Bespuelas%2BPelobatidae%2BValencia%2BPa%25C3%25ADs%2BValenci%25C3%25A0%2BComunitat%2BValenciana%2B%25282%2529.JPG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;">Femella adulta de gripau d'esperons, <i>Pelobates cultripes</i>, adoptant una posició defensiva.</td></tr></tbody></table><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-19782650639089311032021-01-08T16:43:00.005+01:002021-01-08T17:07:13.436+01:00Nou visor de l'Atles Herpetològic Valencià<p style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Dins del principal projecte d'estudi que porta a terme l'<a href="https://www.asociaciontimon.org/" target="_blank"><b>Associació Herpetològica Timon</b></a> (AHT), el <i>II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana</i>, volem anunciar que des d'ara es troba disponible un nou visor que facilitarà la difusió dels avanços dels socis i col·laboradors. S'hi poden consultar tant les dades de participació (quadrícules UTM 10x10 km assignades per al seu mostreig) com la distribució de cadascuna de les espècies amb presència en el territori valencià, sobre la base de les cites recopilades fins al moment de consulta.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://mcohyla.github.io/herpetoscv/" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="425" data-original-width="755" height="360" src="https://1.bp.blogspot.com/-B4v2nEfidT4/X_h3SFfGSkI/AAAAAAAAJME/upfgAH6hS-M-EYi-Xqp2ciFaYLYvqq5zACNcBGAsYHQ/w640-h360/II%2BAtles%2BHerpetol%25C3%25B2gic%2BComunitat%2BValenciana%2BAssociaci%25C3%25B3%2BHerpetol%25C3%25B2gica%2BTimon%2BAHT.png" width="640" /></a></div><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Enllaç-web del visor: <a href="https://mcohyla.github.io/herpetoscv/">https://mcohyla.github.io/herpetoscv/</a></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Informació del <span style="text-align: justify;"><i>II Atles Herpetològic de la Comunitat Valenciana</i></span>: <a href="https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/">https://www.asociaciontimon.org/proyectos/estudio/atlas-herpetológico/</a></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-47159877734811197702020-10-01T22:06:00.001+02:002020-10-01T22:07:02.955+02:00Depredació sobre el coleòpter estafinílid Ocypus olens per Acanthodactylus erythrurus<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La sargantana cua-roja, <i>Acanthodactylus erythrurus</i>, encara que ocasionalment pot ingerir matèria vegetal, com flors i fulles, és principalment un insectívor que depreda activament sobre un ampli ventall d'invertebrats, des d'aràcnids fins a caragols i papallones. Les següents fotografies són una mostra de l'activitat alimentària d'aquesta espècie de làcertid, en aquest cas depredant sobre <i>Ocypus olens</i>, un escarabat carnívor pertanyent a la família Staphylinidae, en una zona de dunes litorals a la comarca catalana del Tarragonès, a finals de setembre. Entre el primer intent per part de la sargantana d'atrapar el coleòpter fins que aquesta aconseguí engolir-lo sencer van passar uns 52 segons.</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-I1MJebce2_s/X3YzUlTX7MI/AAAAAAAAJAQ/ZkA86KBhCU0DS_rQQrTRfIEkSBg_OFIWACNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-I1MJebce2_s/X3YzUlTX7MI/AAAAAAAAJAQ/ZkA86KBhCU0DS_rQQrTRfIEkSBg_OFIWACNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2gT9SBsATB0/X3Yzf9UkH5I/AAAAAAAAJAU/84e8Rtk66rskJ65DJo0CdyV2VroMbRYxQCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25283%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2gT9SBsATB0/X3Yzf9UkH5I/AAAAAAAAJAU/84e8Rtk66rskJ65DJo0CdyV2VroMbRYxQCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25283%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-hsB5K96LWfU/X3Yzq14gMOI/AAAAAAAAJAc/dA5jCxBjqOsyUKeSf8TlsiPH3qazt7iYQCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25284%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-hsB5K96LWfU/X3Yzq14gMOI/AAAAAAAAJAc/dA5jCxBjqOsyUKeSf8TlsiPH3qazt7iYQCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25284%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QD9rK5V_aCk/X3Y1BXQ-L3I/AAAAAAAAJAs/ZUbIMoCvOvsfnRFfABX41Q2xY36Il6uCQCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25285%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-QD9rK5V_aCk/X3Y1BXQ-L3I/AAAAAAAAJAs/ZUbIMoCvOvsfnRFfABX41Q2xY36Il6uCQCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25285%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Gr-t3r2c4nk/X3Y1IY6wmCI/AAAAAAAAJAw/YdE9rPjEU3oeTxv_BCn6K-4VfFwbjzQrACNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25286%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-Gr-t3r2c4nk/X3Y1IY6wmCI/AAAAAAAAJAw/YdE9rPjEU3oeTxv_BCn6K-4VfFwbjzQrACNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25286%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-bW-xPYZztYI/X3Y1Y-XbtII/AAAAAAAAJA8/IcFLhJdwGB8XwpJ5f1PBbbxrLFsJ80sLgCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25287%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-bW-xPYZztYI/X3Y1Y-XbtII/AAAAAAAAJA8/IcFLhJdwGB8XwpJ5f1PBbbxrLFsJ80sLgCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25287%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-m9T9IsiwXd8/X3Y1rNYxhAI/AAAAAAAAJBE/TpEC4ji3fP0vS0-zN8O5ZH18_E7DUJS8wCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25288%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-m9T9IsiwXd8/X3Y1rNYxhAI/AAAAAAAAJBE/TpEC4ji3fP0vS0-zN8O5ZH18_E7DUJS8wCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25288%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XV9EtHnsWmA/X3Y1_xcUXtI/AAAAAAAAJBM/iYV7sgCJAgUiKtwUl2fuV_zseHh5c9tnACNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25289%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-XV9EtHnsWmA/X3Y1_xcUXtI/AAAAAAAAJBM/iYV7sgCJAgUiKtwUl2fuV_zseHh5c9tnACNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%25289%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dl-gzpa0a5s/X3Y2OGXgulI/AAAAAAAAJBQ/1QZSn3mJiSIFqiOhIFe654skdj7kw79WwCNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphylinidae%2B%25281%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-dl-gzpa0a5s/X3Y2OGXgulI/AAAAAAAAJBQ/1QZSn3mJiSIFqiOhIFe654skdj7kw79WwCNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphylinidae%2B%25281%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-a1Cq4kStcpw/X3Y2Wsa7LyI/AAAAAAAAJBY/Xj4SyLRBkrwnqex3pcvUOsoex5pkbZgGACNcBGAsYHQ/s2048/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%252810%2529.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-a1Cq4kStcpw/X3Y2Wsa7LyI/AAAAAAAAJBY/Xj4SyLRBkrwnqex3pcvUOsoex5pkbZgGACNcBGAsYHQ/w640-h480/Acanthodactylus%2Berythrurus%2Bsargantana%2Bcua-roja%2Blagartija%2Bcolirroja%2Bspiny-footed%2Blizard%2BCatalunya%2Bdunar%2BCatalu%25C3%25B1a%2BLacertidaemediterranean%2Bdieta%2Bpredation%2BOcypus%2Bolens%2BColeoptera%2Bdepredaci%25C3%25B3n%2Bdepredaci%25C3%25B3%2BStaphyl%2B%252810%2529.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-10046955392718459272020-08-04T14:51:00.000+02:002020-08-04T14:51:08.657+02:00La primera ocupació humana d'Europa Occidental va saber adaptar-se als canvis climàtics i ambientals de fa 1,4 milions d’anys, segons l’herpetofauna dels jaciments d’Orce (Granada)<div style="text-align: justify;"><b style="font-family: inherit; font-size: large;">Així es recull en un article publicat a la prestigiosa
revista <i>Quaternary Science Reviews</i>. L'estudi està encapçalat pel
company Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la URV,
i s’ha basat en l'estudi dels amfibis i rèptils trobats en les últimes
campanyes d'excavació a la Zona Arqueològica d'Orce.</b></div><div><br /></div><div><span><span><div class="separator" style="clear: both; font-family: inherit; font-size: large; text-align: center;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td><a href="https://1.bp.blogspot.com/-apvhnuJ3XCA/XylRC4PELwI/AAAAAAAAI94/5GgwbcRjFvUw4cBmHC2uxKsBAVw1iz-uACNcBGAsYHQ/s2048/Zamenis%2Bscalaris%252C%2BFuente%2BNueva%2B3%2BOrce%2Byacimiento%2Barqueol%25C3%25B3gico%2Bpaleontol%25C3%25B3gico%2BPleistoceno%2BInferior%2BPaleol%25C3%25ADtico%2Breptiles%2Banfibios%2Bherpetofauna.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><font face="times"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-apvhnuJ3XCA/XylRC4PELwI/AAAAAAAAI94/5GgwbcRjFvUw4cBmHC2uxKsBAVw1iz-uACNcBGAsYHQ/w640-h480/Zamenis%2Bscalaris%252C%2BFuente%2BNueva%2B3%2BOrce%2Byacimiento%2Barqueol%25C3%25B3gico%2Bpaleontol%25C3%25B3gico%2BPleistoceno%2BInferior%2BPaleol%25C3%25ADtico%2Breptiles%2Banfibios%2Bherpetofauna.JPG" title="Una femella adulta de Zamenis scalaris passejant-se pel jaciment arqueològic de Fuente Nueva 3" width="640" /></font></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: left;"><div style="text-align: center;"><span style="font-family: times;">Una femella adulta de serp blanca, </span><i style="font-family: times;">Zamenis scalaris</i><span style="font-family: times;">, passejant-se pel jaciment arqueo-paleontològic de Fuente Nueva 3.</span></div><br /></td></tr></tbody></table></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Els canvis climàtics s'han anat succeint al llarg de el
temps. Un d'ells va tenir lloc fa sobre 1,4 milions d'anys, quan es va avançar d'un ambient més càlid i humit a una situació més freda i àrida. Aquesta evolució s'ha registrat molt bé en els jaciments arqueo-paleontològics de Barranco León i Fuente Nueva 3, a la Zona Arqueològica d'Orce (Granada), i ara s'ha pogut reconstruir gràcies a l'estudi de milers de restes fòssils d'amfibis
i rèptils, ja que la presència o no d'aquests animals dóna moltes pistes sobre
el clima i el paisatge esdevingut en cada època.</span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Un equip interdisciplinari, liderat per la Universidad
de Granada (UGR) i l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social
(IPHES) de Tarragona, hem aconseguit reconstruir l'evolució de
l'hàbitat i del clima en què van desenvolupar les seues vides els primers grups
humans que van habitar Orce fa sobre 1,4 milions d'anys, els més antics de l’Occident
europeu. Així es constata en un article que acabem de publicar la
prestigiosa revista <i>Quaternary Science Reviews</i>, signat en primer
lloc per Christian Sánchez-Bandera, investigador de l'IPHES i de la
Universitat Rovira i Virgili (URV). Alhora, l'estudi que ara es dóna a conèixer
s'emmarca en el Projecte ORCE, finançat per la Junta de Andalucía, i coordinat
pel professor del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UGR, Juan Manuel
Jiménez-Arenas.</span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><br /></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-fdZG9mXiv58/XylYmSWavxI/AAAAAAAAI-E/53tvC7vXLugTmCOWq7_T-XM2PflzSKT3QCNcBGAsYHQ/s2048/Orce%2Bexcavaci%25C3%25B3n%2Barqueol%25C3%25B3gica%2Bpaleontol%25C3%25B3gica%2BFuente%2BNueva%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-fdZG9mXiv58/XylYmSWavxI/AAAAAAAAI-E/53tvC7vXLugTmCOWq7_T-XM2PflzSKT3QCNcBGAsYHQ/s640/Orce%2Bexcavaci%25C3%25B3n%2Barqueol%25C3%25B3gica%2Bpaleontol%25C3%25B3gica%2BFuente%2BNueva%2B3.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><font face="times">Campanya d'excavació de Fuente Nueva 3, 2020 (Crèdits: UGR).</font></td></tr></tbody></table></div><div style="font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">La investigació s'ha basat en l'anàlisi de restes òssies d'amfibis
i rèptils recuperats a la Zona Arqueològica d'Orce, bàsicament amfibis anurs (<i>Discoglossus</i>
sp., <i>Pelobates cultripes</i>, <i>Epidalea</i> <i>calamita</i>, <i>Bufotes
viridis</i> s.l., <i>Hyla</i> sp., <i>Pelophylax</i> cf. <i>perezi</i>) i
rèptils escatosos (<i>Ophisaurus</i> sp., <i>Malpolon monspessulanus</i>, <i>Natrix
maura</i>, <i>Natrix natrix</i> s.l., cf. <i>Coronella</i> sp. i <i>Zamenis
scalaris</i>), molt vàlids tots ells per poder reconstruir el paisatge i
el clima. A més, les noves precisions estratigràfiques dels
jaciments, aportades per Oriol Oms, geòleg de la Universitat Autònoma de
Barcelona (UAB), han facilitat també l'avanç de la investigació, ja que s'ha
obtingut més detalls dels diferents nivells que els configuren.</span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;">Amb tot això, els resultats obtinguts indiquen que les
primeres poblacions europees van bregar amb unes condicions ambientals
diferents en dos dels jaciments estudiats: Barranco León i Fuente Nueva 3, els
quals han proporcionat les evidències més antigues de presència humana a Europa
occidental. D'aquesta manera, s'ha sabut que Barranco León va registrar, fa 1,4
milions d'anys, un ambient càlid que va anar variant cap a condicions cada
vegada més fredes i àrides. Serà a Fuente Nueva 3 on s'arribarà al màxim
d'aridesa i fred, fa 1,3 milions d'anys, per a posteriorment, oscil·lar cap a
condicions més favorables, humides i càlides. Això indica que les poblacions
humanes més antigues del continent europeu, van ser capaces d'adaptar-se a les
noves característiques ambientals que tenien lloc durant el Plistocè inferior,
i sobreviure amb un clima i un paisatge diferents.</span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Referència bibliogràfica:</b></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><blockquote style="border: none; font-family: inherit; font-size: large; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0277379120304285" target="_blank">Sánchez-Bandera, C., Oms, O., Blain, H.-A.,
Lozano-Fernández, I,, Bisbal-Chinesta, J.F., Agustí, J., Saarinen, J.,
Fortelius, M., Titton, S., Serrano-Ramos, A., Luzón, C., Solano-García, J.,
Barsky, D., Jiménez-Arenas J.M. (2020) New stratigraphically constrained
palaeoenvironmental reconstructions for the first human settlement in Western
Europe: The Early Pleistocene herpetofaunal assemblages from Barranco León and
Fuente Nueva 3 (Granada, SE Spain). <i>Quaternary Science Reviews</i>,
106466. doi.org/10.1016/j.quascirev.2020.106466.</a></span></div></blockquote><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Fonts:</b> <a href="http://iphes-noticies.blogspot.com/2020/08/les-primeres-poblacions-europees-van.html" style="text-align: left;" target="_blank">Nota de premsa de l'IPHES</a><span style="text-align: left;"> / </span><a href="https://canal.ugr.es/noticia/los-primeros-habitantes-del-continente-europeo-tuvieron-la-capacidad-de-adaptarse-al-cambio-climatico-y-de-habitats/?fbclid=IwAR3f_AGbc_HWBxsXJIUM40vqgtzkz7OkR1-gOehPpeV9WYTOrCyAYofL4JI" style="text-align: left;" target="_blank">Nota de premsa de la UGR</a><span style="text-align: left;">.</span></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="text-align: left;"><br /></span></span></div><div style="font-family: inherit; font-size: large; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></div></span></span></div>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comOrce, Granada37.7200567 -2.47787624.72935568230352 -20.056001000000002 50.710757717696481 15.100249tag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-44583047276295654562020-06-30T11:31:00.005+02:002020-08-04T11:49:47.084+02:00L'herpetofauna prehistòrica de El Mirador al "Periódico de Atapuerca"<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">En la darrera edició del "<i>Periódico de Atapuerca</i>", <a href="https://www.atapuerca.org/es/ficha/Z6B04A930-F044-73BB-0409038D3BA1FA92/periodico-n%C2%BA105-junio-2020" target="_blank">el nº 105 de la publicació</a> que edita mensualment la Fundación Atapuerca vinculada a les excavacions realitzades en el conjunt de jaciments de la Sierra de Atapuerca, s'ha fet difusió de la nostra última publicació sobre la diversa i rica herpetofauna recuperada en una egagròpila del Calcolític (Edat del Coure) provinent del jaciment arqueològic de la Cueva de El Mirador de Atapuerca.<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">
</span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-EMLD05lZhyU/Xyksp7DAO0I/AAAAAAAAI9s/VD4OpZLgGn8P1_ZeLtoqXalahp1hdsyvACNcBGAsYHQ/s792/Bisbal-Chinesta%2BEl%2BMirador%2BPeri%25C3%25B3dico%2Bde%2BAtapuerca%2BFundaci%25C3%25B3n%2Bherpetofauna%2Breptiles%2Banfibios%2Bprehistoria.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="792" src="https://1.bp.blogspot.com/-EMLD05lZhyU/Xyksp7DAO0I/AAAAAAAAI9s/VD4OpZLgGn8P1_ZeLtoqXalahp1hdsyvACNcBGAsYHQ/s640/Bisbal-Chinesta%2BEl%2BMirador%2BPeri%25C3%25B3dico%2Bde%2BAtapuerca%2BFundaci%25C3%25B3n%2Bherpetofauna%2Breptiles%2Banfibios%2Bprehistoria.png" width="640" /></a></div><span style="font-size: x-large;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div></span></div>Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-69962229470084804962020-06-15T22:42:00.000+02:002020-06-15T22:42:21.925+02:00Tesi doctoral - Biogeografia i impacte humà a les comunitats ibèriques d'amfibis i rèptils del Quaternari final<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;">Després d'anys de treball en el programa de doctorat Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria (<i>Universitat Rovira i Virgili</i>) i guiat pel meu director, el Dr. Hugues-Alexandre Blain, el vinent 23 de juny em tocarà exposar els seus fruits davant d'un tribunal doctoral. El composaran la Dra. Gloria Cuenca-Bescós, catedràtica de la <i>Universidad de Zaragoza</i>, el Dr. Josep Maria Vergès, de l'<i>Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social</i>, i el Dr. Salvador Bailon, de l'<i>Institut Écologie et Environnement du Centre National de la Recherche Scientifique de France</i>. L'acte serà obert per videoconferència, demanant anticipadament accès al correu <i>valtes@iphes.cat</i>.</span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-hPE4tYhVRTU/XufaZaHMuBI/AAAAAAAAI54/yQIwy3XJHrct8ta8gqbyDQFdHsvbWVAJACNcBGAsYHQ/s1600/Defensa%2Btesi%2Bdoctoral%2BPhD%2BJosep%2BFrancesc%2BBisbal-Chinesta%2BIPHES%2BURV%2BHugues-Alexandre%2BBlain.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="892" data-original-width="1328" height="428" src="https://1.bp.blogspot.com/-hPE4tYhVRTU/XufaZaHMuBI/AAAAAAAAI54/yQIwy3XJHrct8ta8gqbyDQFdHsvbWVAJACNcBGAsYHQ/s640/Defensa%2Btesi%2Bdoctoral%2BPhD%2BJosep%2BFrancesc%2BBisbal-Chinesta%2BIPHES%2BURV%2BHugues-Alexandre%2BBlain.png" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-2705528889493093572020-05-07T04:09:00.000+02:002020-05-22T12:48:09.175+02:00"La gran fartera de reinetes ibèriques", una història natural de l'Atapuerca de fa 4.500 anys<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-CcYqN4A8tV8/XrNmFvyZMhI/AAAAAAAAI4A/V9awV3v-H4E1-U65XR216Ha4JxTYUVWUACNcBGAsYHQ/s1600/Bisbal-Chinesta%2Bet%2Bal.%252C%2B2020%2BElucidating%2Banuran%2Baccumulations%2Bmassive%2Btaphocenosis%2Btree%2Bfrog%2BHyla%2BChalcolithic%2BEl%2BMirador%2Bcave%2BAtapuerca%2BSpain%2Babstract.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="531" data-original-width="1296" height="262" src="https://1.bp.blogspot.com/-CcYqN4A8tV8/XrNmFvyZMhI/AAAAAAAAI4A/V9awV3v-H4E1-U65XR216Ha4JxTYUVWUACNcBGAsYHQ/s640/Bisbal-Chinesta%2Bet%2Bal.%252C%2B2020%2BElucidating%2Banuran%2Baccumulations%2Bmassive%2Btaphocenosis%2Btree%2Bfrog%2BHyla%2BChalcolithic%2BEl%2BMirador%2Bcave%2BAtapuerca%2BSpain%2Babstract.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit; font-size: large;">En el nou article que hem publicat des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) a la revista "<i>Journal of Archaeological Science: Reports</i>" analitzem una gran, i a la vegada menuda, acumulació de més de 2.500 restes de microvertebrats, principalment herpetofauna, trobades amuntonades en un massa de 7,8 x 2,7 x 2,4 cm provinent del nivell de l'Edat del Coure (ca. 4.500 anys) de la Cova del Mirador d'Atapuerca (Burgos). Gràcies a l'estudi tafonòmic aquesta acumulació s'ha identificat com una egagròpila produïda per un mussol, plausiblement <i>Bubo bubo</i> o <i>Strix aluco</i>, que hauria depredat especialment sobre <i>Hyla molleri</i>, en un moment d'abundància estacional de reinetes ibèriques en el paisatge que envoltava la zona sud d'Atapuerca, segurament en la fase reproductiva de primavera. <a href="https://www.researchgate.net/publication/340234568_Elucidating_anuran_accumulations_massive_taphocenosis_of_tree_frog_Hyla_from_the_Chalcolithic_of_El_Mirador_cave_Sierra_de_Atapuerca_Spain">Si t'interessa l'article complet, pots demanar-me'l mitjançant el meu perfil de Researchgate, clicant sobre aquestes línies</a>.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: large;"><b>Resum:</b> <span style="background-color: white;">Els anurs, com les granotes i els gripaus, són ocasionalment molt abundants en els jaciments arqueo-paleontològics, representant més del 80% de les restes recuperades. Aquestes acumulacions s'han vinculat principalment al consum humà en el context arqueològic europeu, per la selecció preferent de les parts del cos i per la presència de cremades i, en menor mesura, de marques de tall (com en els jaciments de Chalain 3, Baume d'Ogens, Kutná Hora-Denemark). No obstant això, també hi ha registres d'acumulacions atribuïdes a esdeveniments catastròfics naturals (com a Bois-Roche). En aquesta investigació es presenta una tafocenosis de microvertebrats de dimensions reduïdes (7,8 × 2,7 × 2,4 cm) que conté 2.526 ossos, procedent de la Cova del Mirador d'Atapuerca (Burgos, Espanya) i contemporània a un enterrament calcolític adjacent (ca. 4500 BP). L'estudi taxonòmic ha identificat almenys 12 tàxons diferents, que inclouen un urodel, dos anurs, set rèptils escatosos i dos rosegadors. Les reinetes ibèriques, <i>Hyla</i> gr. <i>H</i>. <i>arborea</i> (<i>Hyla molleri</i>), constitueixen el 84% del conjunt. Les anàlisis tafonòmiques quantitatives i qualitatives s'han centrant en els ossos d'<i>Hyla</i> i mostren la presència de marques de trencament i digestió associades a la depredació animal, encara que en percentatges baixos i en graus lleugers o moderats. Per les seues característiques, l'acumulació del Mirador ha sigut identificada com una egagròpila produïda per un mussol de grandària mitjana-gran (categoria 2). El rapinyaire nocturn hauria caçat les preses durant un període humit a la primavera, quan es produeix la reproducció de les reinetes ibèriques, mostrant una possible evidència de depredació oportunista sobre un recurs estacional. Aquestes troballes ajuden a comprendre la importància dels anurs en les cadenes tròfiques de la Prehistòria, no sols entre els grups humans sinó també entre els depredadors no humans</span>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://authors.elsevier.com/a/1aoYS,rVDBVRoF"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="746" height="510" src="https://1.bp.blogspot.com/-q5qoPxBevH0/XrNnq6Tvi7I/AAAAAAAAI4M/GggXnIWZzn40Zopbl4mZi9n7zXMB8x58wCNcBGAsYHQ/s640/Bisbal-Chinesta%2Bet%2Bal.%252C%2B2020%2BElucidating%2Banuran%2Baccumulations%2Bmassive%2Btaphocenosis%2Btree%2Bfrog%2BHyla%2BChalcolithic%2BEl%2BMirador%2Bcave%2BAtapuerca%2BSpain.png" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2226418658469137789.post-30025271481223072562020-03-28T23:31:00.000+01:002020-03-28T23:31:11.333+01:00L'herpetofauna de Sèrbia a l'últim cicle glacial, un registre per explotar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.researchgate.net/publication/339636089_Pleistocene_herpetofaunal_studies_in_Serbia_Balkan_Peninsula_SE_Europe_State_of_the_art_and_perspectives"><img border="0" data-original-height="592" data-original-width="703" src="https://1.bp.blogspot.com/-uNBrssBcw-o/Xn_I967RVRI/AAAAAAAAI28/ZzJ_ToWeFN4VApeoX8Jnv71PGtucHT0ZgCNcBGAsYHQ/s1600/Jovanovic%2BBisbal-Chinesta%2BDuric%2BBogicevic%2BNenadic%2BAgusti%2BBlain%2B2020%2BPleistocene%2Bherpetofauna%2BSerbia.png" /></a></div>
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">El nou article, publicat a <i>Journal of Quaternary Science Reviews</i> i liderat pel company Mihailo Jovanović de l'IPHES, revisa el poc conegut registre dels amfibis i rèptils del Plistocè superior a Sèrbia i com li afectà el cicle climàtic de l'última fase glacial.</span></b><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><b>Resum:</b> Sèrbia és un país situat en la Península Balcànica, amb un clima continental moderat. La l’elevada activitat tectònica de principis del Miocé va generar dues grans cadenes muntanyenques i va provocar la reculada de la mar Paratethys. Això va significar que la Península Balcànica es convertira en una cruïlla per a moltes espècies migratòries. Actualment, la majoria de les espècies d'Europa Central, juntament amb alguns tàxons mediterranis i fins i tot eurosiberians, es poden trobar a Sèrbia. El registre fòssil en coves ha revelat canvis en la fauna del Plistocé a l'Holocé. Hi ha evidències de que la configuració geogràfica </span><span style="font-size: large;">distintiva</span><span style="font-size: large;"> als Balcans va donar lloc a moltes zones aïllades, el que permeté que grans espècies de mamífers, juntament amb els neandertals que hi vivien en la zona, trobaren refugi i sobrevisqueren més temps que a la resta d'Europa. Les millors associacions fòssils que contenen vertebrats de mida reduïda provenen de les coves de Baranica, Hadzi Prodanova, Pesturina i Smolucka. Sobre la base de les datacions disponibles, s'ha intentat encaixar-les en el context cronològic de la successió cultural Mosterià-Aurinyacià-Gravetià. Els nivells estratigràfics es corresponen amb la fase del MIS 5 al MIS 2 (és a dir, de 70.000 a 14.000 anys arrere). En aquest article es presenta una revisió de les troballes herpetofaunístiques de Sèrbia, i s'analitzen les dades recopilades. S'han utilitzat enfocaments estadístics, que inclouen l'agrupació jeràrquica i l'anàlisi de correspondència, en els conjunts fòssils d'amfibis i rèptils. Com el context associat no sol ser suficient, s'han utilitzat conjunts de mamífers de mida reduïda com a substitut comparatiu per a reconstruir el paleoclima i el paleoambient, mitjançant l'aplicació d'índexs taxonòmics d'hàbitat i del bioclima. L'anàlisi general revela que la composició herpetofaunística va experimentar un canvi substancial entre el MIS 3 i el MIS 2, quan es va produir una pèrdua de diversitat i la concurrència d'espècies adaptades a climes i entorns freds, d'acord amb el cicle glacial.</span></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">L'article complet està disponible al següent enllaç:</span><br />
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://www.researchgate.net/publication/339636089_Pleistocene_herpetofaunal_studies_in_Serbia_Balkan_Peninsula_SE_Europe_State_of_the_art_and_perspectives">Jovanović, M., Bisbal-Chinesta, J.F., Ðurić, D., Bogićević, K., Nenadić, D., Agustí, J., Blain, H.-A., 2020. Pleistocene herpetofaunal studies in Serbia (Balkan Peninsula, SE Europe): State of the art and perspectives. <i>Quaternary Science Reviews</i> 233: 106235.</a></span><br /></blockquote>
<br />
<br />
<br />Josephttp://www.blogger.com/profile/13864684991478128595noreply@blogger.com