dilluns, 30 de desembre de 2013

En retrospectiva, l'herpetofauna del Marquesat de Llombai fa 50 anys.

Com era l'herpetofauna dels tres pobles del Marquesat, Llombai, Catadau i Alfarb, fa 50 anys? Quines espècies vivien als nostres termes i en quins ambients ho feien? 

Amb l'absència d'un estudi científic d'aquells temps que ens poguera informar d'aquells temps, només ens queden els nostres majors, memòria viva de la nostra història i també del nostre paisatge natural. Amb preguntes senzilles i l'ajuda d'un repertori fotogràfic pots aconseguir informació valuosa sobre la biodiversitat del passat recent, sobretot si es fa amb llauradors, vertaders coneixedors de la terra i tot el que viu en ella. A continuació els resultats obtinguts:

Comparada amb l'actual distribució de l'herpetofauna del Marquesat, fa 50 anys aquesta era més diversa i amb una distribució espacial diferent pel que fa a les espècies presents. Així, el fardatxo, Timon lepidus, abans era un rèptil omnipresent a pràcticament tot el territori, des dels camps de cultiu de la vall fins als contraforts de la Colaita. Amb l'extensió del taronger a la vall, associat a un major i més agressiu ús de pesticides i adobs químics, la seua presència a les zones de regadiu han anat minvant fins desaparèixer pràcticament de l'àrea de la vall del Magre, on, per exemple, encara el podíem trobar a la partida catadauïna de l'Alteró de la Cava fa poc més de 20 anys. 

L'expansió dels nous cultius també hauria provocat la rarificació o la desaparició d'altres espècies. Seria el cas del "renoc", el nom que rep localment el gripauet, Pelodytes hespericus, que abans compartia les sèquies i basses de les camps de regadiu amb la granota comuna, Pelophylax perezi. La seua menor tolerància a la contaminació en comparació amb aquesta última ha fet que el renoc desaparega de la vall i ara sols perviu una població seua a la zona de Passelvir. Una evolució semblant s'ha donat amb el gripauet paridor o tòtil, Alytes obstetricans, que abans era prou comú a les ribes del riu Magre i ara la seua presència és testimonial i realment difícil de constatar. 

Un procés de rarificació paral·lel ha patit la lluenta, Chalcides bedriagai, quan abans encara existia certa facilitat per poder observar-la al marges dels camps. De la qui no es té cap notícia des de fa molts anys és de la serpeta cega, Blanus cinereus, un rèptil sense extremitats amb una forma pareguda a la d'un llombrígol de terra, que fa cinc dècades encara es podia trobar a la partida de les Forquetes, entre els nuclis urbans de Catadau i Alfarb. Seria interessant comprovar si efectivament s'ha extingit a tot el territori del Marquesat o bé encara perviu en algun lloc dels tres termes. 

________________

Aquest text forma part de la secció pròpia "Herpetofauna al Marquesat (Llombai, Catadau i Alfarb)", que pots veure en aquest mateix bloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada