dilluns, 2 d’abril de 2012

Podarcis hispanica (V) - Pedra seca

El millor moment per fotografiar un rèptil és quan aquest està prenent el sol per regular la seua temperatura corporal (heliotèrmia). Pel que fa a la sargantana ibèrica que protagonitza aquesta entrada, la seua plataforma de solarització són les runes d'una antiga construcció de pedra seca que hi ha als peus de l'Alt de les Creus, a la Valldigna, des d'on pot prendre el Sol amb la seguretat que li proporcionen les escletxes i espais que hi ha entre les pedres, en cas de l'atac d'un depredador.





2 comentaris:

  1. Preciosa fotografia, gens senzill d'obtenir, pel que sé. No conec massa les sargantanes, i em pensava que eren animals que s'espantaven amb facilitat, però a l'illa de Formentera en vaig veure dues -d'una mida respecatable- que se m'apropaven en lloc de fugir.

    ResponElimina
  2. Rosa, gràcies pel teu comentari.

    En realitat, les sargantanes, com la majoria dels rèptils, són animals de comportaments tranquils i de fet, una volta els coneixes, no t'és difícil apropar-te a elles. Coses com no projectar la teua ombra cap l'animal (o aprofitar un moment amb núvols tapant el Sol), no fer moviments bruscs i no vestir roba de colors cridaners són els meus trucs particulars de fotògraf (aficionat), encara que aquestes coses depenen de a qui li ho preguntes, hi ha mil consells diferents.

    Pel que fa a les sargantanes de Formentera, jo no he estat mai allà, però un company arqueòleg, que estigué treballant a la zona, em comentava aquest estiu que que les sargantanes locals s'han acostumat molt a la presència humana i fins i tot han agafat l'hàbit de furtar el menjar als turistes desprevinguts!

    ResponElimina