dilluns, 26 de desembre de 2011

Podarcis hispanica (III) - Ectotèrmia i heliotèrmia


Ectotèrmia és un terme modern que fa referència a l'estratègia de molts éssers vius per optimitzar la seua temperatura corporal, antigament coneguda com a pecilotèrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o peciloterms). L'ectotèrmia també és un sistema de regulació del ritme metabòlic.

Els ectoterms són animals la temperatura dels quals depèn de l'ambient, però això no implica que la seua temperatura siga exactament la mateixa. Per exemple, una sargantana, a primera hora d'un fred matí de primavera, aproximadament 10º C, tindria la mateixa temperatura corporal que l'ambient en què es mou. El seu metabolisme i moviment quedarien molt ralentitzats. En aquest cas, la seua regulació corporal no seria per mitjà d'un procés metabòlic, com en els animals endoterms, sinó per un procés de comportament. Després de trobar una zona adient per posar-se al sol, estendre el seu ventre i colocar-se de manera adequada per rebre la major radiació solar possible, captaria calor fins arribar a una temperatura òptima de 37º C, a la qual el seu metabolisme i locomoció es trobarien al nivell òptim. Aquest tipus de regulació de temperatura basat en la radiació infrarroja solar es coneix com a heliotèrmia.

Aquesta definició de l'ectotèrmia s'ajusta fil per randa al que està fent la femella jove de Podarcis hispanica de la fotografia de finals d'abril de 2011. Aquesta membre de la colònia de sargantanes dels xalets de Lloma Molina, Catadau, al ser un animal ectoterm regula la seua temperatura corporal per mitja de la radiació infrarroja solar, es a dir, per heliotèrmia. Es posiciona dalt d'un bloc, estén les costelles per a augmentar la captació de radiació solar, fins que arriba a la temperatura corporal òptima per dur a terme les seues activitats vitals.



3 comentaris:

  1. Molt interessant l'estratègia de l'ectotèrmia. Així no han de gastar recursos propis. Aprofitaré el comentari per a demanar-te la teva opinió sobre la sargantana de les Illes Açores que vaig identificar com Lacerta dugesii. És correcte el seu nom i la seva identitat? La pots veure al meu últim post: http://jardin-mundani.blogspot.com.es/2014/02/morir-en-el-paraiso.html Salutacions cordials.

    ResponElimina
  2. Hola Juan, primerament gràcies per la visita i pel comentari ;)

    Pel que fa a la sargantana que me comentes, per la coloració de les seues escates i eixa forma "robusta" seua, sí que està ben identificada com Lacerta dugesii. Tot i que sóc dels que creu que el gènere Lacerta és polifilètic i que en realitat allà dins hi ha clavats llangardaixos i sargantanes amb origens propers però diversos, com una mena de calaix de sastre taxonòmic.

    Adéu i gràcies, el teu comentari m'ha servit per conèixer més coses d'aquesta espècie, com per exemple, este article que he trobat sobre la seua filogeografia http://podarcis.de/AS/Bibliografie/BIB_621.pdf

    ResponElimina
  3. Hola Josep:

    Gràcies per la identificació. Molt interessant aquest PDF. O sigui que l'àvia de la sargantana açoriana era nord-africana. L'estudi del genoma està revolucionant la ciència.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina